Tenia ganes d'assaborir els colors de tardor de les fulles dels ceps. Feia pocs dies que havia estat al Priorat gaudint de la vinya llicorella, i volia acompanyar-ho del bouqué que donen els ceps de la comarca on vaig néixer. Així doncs vaig fins a Santes Creus on aprofito per visitar el monestir, sempre agraït pels colors de les seves pedres, gárgoles i torretes, i des d'on començo la passejada que us proposo. Surto fins a la carretera de les Pobles fins a un pal indicador de ruta de BTT de color vermell. Agafo pista a l'esquerra que seguiré sempre fins a les Pobles. A mesura que vaig pujant d'alçada les vistes de les serres que envolten l'Alt Camp, el Baix Penedès i el Baix Camp són espectaculars, i més amb la llum de la tarda. 
Arribo a les Pobles i vaig a buscar l'antic pas de Selma, marcat amb una inscripció a sobre l'arcada. Aquí canvio de senyalització i segueixo els cartellets verd de fusta de les rutes a peu en direcció a Santes Creus. Una guineu creua el camí al meu pas, gira el cap, em mira i s'amaga entre la malesa dels vorals del camí. Ha estat un moment màgic...! El fred es va intensificant a mesura que baixem d'alçada, i alguna ràfega de vent gèlid em fa la punyeta. Tot i això la llum cada cop es mostra més groguenca i les tonalitats de la vinya s'acceleren. Ja estic arribant al monestir de nou quan em trobo el sol que s'amaga per darrera els turons que emmurallen aquesta constucció cistercenca, oferint-me així un final genial per a una passejada tranquila, solitària, introspectiva si ho volem dir-ho d'una altra manera.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada