8 de nov. 2012

UN TOMET PER L'ALT CAMP...

GR-171 de Bellavista a Puigpelat
Feia dies que no agafava la Gary Fisher, i ahir feia fresqueta però un sol que feia entrar en calor, així que vaig decidir que els camins de l'Alt Camp, la comarca que m'ha vist créixer, necessitaven la meva presència. Començava a Alcover i agafava el camí dels Quints cap al Rourell i el PR en direcció a la Masó. D'aquí carretera a Vallmoll, però abans d'arribar-hi vaig veure una pista al GPS que baixa cap al riu Francolí i va a parar a l'alçada de les Gunyoles. Tiro avall creuant un camp d'avellaners i oliveres i em poso en un un merder de fang i còdols que vaig sortejant per una riera plena de canyes... buff, qui em manava posar-me per allí, però ara ja no hi podia sortir... Segons el GPS mig km més endevant hi ha un camí que tira amunt a l'esquerra. De camí ja no en queda però sí que es pot creuar per una riera, on vaig sucar els peus, i que va a parar a un camí abandonat i a una pista més bona un pèl més endevant. La pujada és dureta però és la única manera de sortir d'allí.
Bellavista
Un cop a dalt del turonet vaig fer cap a la N-240, devant l'entrada de les Gunyoles. D'allí vaig agafar el camí asfaltat cap a la carretera de la Secuita, i continuava pel camí dels Morts de Vallmoll a Bellavista, on parava a menjar unes galetes i una mica de xocolata. El dia continuava sent excel.lent, amb una temperatura que rondava els 13ºC i el sol que treia el cap tímidament per entre la capa prima de núvols. Després del gran àpat em dirigia cap a Puigpelat i Alió pel GR-171, un camí súper ràpid que amb el plat gran es va fer curt i tot. Eren ja vora les 15.45 de la tarda, i vaig decidir començar a adreçar el tomet cap Alcover, passant pel polígon i finalment cap a Valls. La idea era anar fins a la torre de la Mixerda, però hagués arribat massa just, i tampoc es tracta de córrer,oi?
Entrava a Valls pel torrent del Pla, creuava el poble per la muralla i continuava cap al pont de Goi, Serradalt i Alcover. Eren les17h, i portava uns 48 km. Quan era a l'alçada de l'institut les cames, totes soletes, em dirigien cap al camí del molí vell i agafava direcció a l'ermita del Remei pel camí de l'Albiol. Girava cua al mas de Forès i cap a casa, on arribava a les 17.45h havent fet 53 km en una tarda i ambient de luxe.
riera del Francolí a Vallmoll






Alió des del GR-171
Miramar i el Tossal Gros

Salut
pep

7 de nov. 2012

"UNA VIDA PER CÓRRER"

Us deixo amb el nou curtmetratge de Le Petit Roc "Una vida per córrer", aquest cop amb l'Eloi Pallarès com a protagonista, el qual ens explica el perquè d'aquesta disciplina. Després de dos dies de grabació a la vall de Benasque aquest és el resultat... Espero que el disfruteu!



Salut
pep

3 de nov. 2012

TARDOR A BENASQUE 2012

Us deixo amb algunes imatges de tardor a la vall de Benasque aquesta mateixa setmana... Espero que les disfruteu.








Salut
pep

PIC DE CERLER, 2409 M

Aprofitant les vancances de l'amic Eloi, vam decidir anar a fer una mica de muntanya per fer una sessió de fotogràfica. L'escenari escollit va ser el pic de Cerler, una talaia de primer ordre situada a la vall de Benasque, i des d'on s'alviren els massisos del Posets, Perdiguero, Maladetes-Aneto, Castanesa, Basibé, Cibollés i Gallinero. La nit anterior havia fet una nevadeta que ho havia deixat tot ben blanquet, però que a mesura que avançava el dia assolellat s'anava fonent. De totes maneres a dalt al cim ens vam trobar rodejats de 3 ditets de neu que complicaven la cosa més de lo normal, fent que les pedres relliquessin molt.
L'ascenció comença al pla de l'Ampriu, on hi ha remontadors de les pistes de Cerler. Des d'aquí es van seguint les traces que hi ha en direcció SO, primer per llomes amb herba fins a un coll, i finalment a la dreta per un pedregal granític de color rosat que ens portarà de dret a la llarga i ampla aresta que condueix al cim d'aquest pic tan peculiar. En total vam estar 1 hora i mitja per superar els 500 m + que s'han de superar, xino-xano.















Salut
pep

SENDERONS DEL GLORIETA

Mas de Forès
Fonts del Glorieta
Feia uns dies que tenia la panxa damunt-davall, però aquest matí he decidit que ja n'hi havia prou. Així que, aprofitant que el company Eloi em va regalar uns pantalons per córrer, me'ls he enfundat, m'he posat una samarreta de màniga curta (la temperatura exterior era excel.lent per fer qualsevol activitat) i m'he cordat les Garmont 9,41 que feia temps que no trepitjaven caminets i senderons del Glorieta, la vall que m'acull cada dia.
Feia molts mesos que no anava a córrer i he començat amb la calma pel camí de l'ermita del Remei fins al camí de l'Albiol i el mas de Forès, on he arribat després de 20 minuts. Les sensacions eren bones i les ganes de tirar amunt encara eren més bones, així que he continuat pel senderó del mas de Forès fins a la bassa forestal per agafar el senderó de les Virtuts, per mi un dels llocs màgics d'aquesta vall. La pujada és dura, però mica en mica es va fent camí, fins que a la part superior s'ha de caminar ja que el camí està força malmès. Arribo a l'ermita i el cor em demana més. Continuo pel senderó del mas de Messeter fins a la pista de Montral, que agafo a la dreta fins al mas del Tito i les fonts del Glorieta, on he hagut de sucar els peus perquè el riu baixa a tope... Que maco que és veure aquest espectacle d'aigua. La Najwa, els U2 i els One Republic, i algun que altre "talk" hi han ajudat moltíssim.
De les fonts del Glorieta continuo pel PR en direcció a Alcover fins al molí, on decanto a l'esquerra pel senderó nou que van obrir abans de l'estiu i que baixa fins als molins de Tarrés, on ja s'agafa la pista asfaltada de l'ermita. Però no tenia ganes de fer massa asfalt, així que de seguida he trencat a la dreta pel senderó que comunica amb el camí de l'Albiol, des d'on ja he desfet el camí de l'anada fins a casa.
En total uns 15 km per senderons de muntanya amb un desnivell d'uns 850 m + en un temps total de 2 hores 20 minuts. La vall està preciosa amb els seus colors de tardor... súper recomanable inclús per fer-ho a peu tranquil.lament.


          
















Salut
pep