28 de set. 2012

MONTRAL, MUSSARA, LA BATALLA

Feia força dies que no tocava la bici de carretera. A part, havia d'estrenar les rodes noves, una ganga, unes Roval del 2009 que em baixaven gairebé mig kg el pes de la bici... Ahir no feia dia per fer massa volta, així que vaig tirar pel dret i començava a pedalar en direcció a Montral a les 17.25h. Com sempre vaig voler començar tranquilet, però a mesura que vas pujant, et coneixes els revolts i veus que vas bé, i apretes cada cop una mica més, baixant algun pinyonet. 
4 gotetes em donaven la benvinguda abans d'arribar a Montral, però el cel, tot i estar tapat, aguantava la textura nuvolosa que em deia que si no havia plogut en tot lo dia no començaria ara. Pujo fins a l'ajuntament i la font de Montral a fer un traguet. Ahir no portava el GPS, per tant no sabia quins temps ni promitjos havia fet, però arribava a Montral sobre les 18.15h, és a dir que havia pujat a una mitja de 10 km/h, que no està gens malament tenint en conta que no entreno.
Les ganes em feien continuar cap a l'Aixàviga per afrontar la curta però explosiva pujada al coll de les antenes de la Mussara. El temps continuava agunatant i la bici anava agafant direcció cap a Vilaplana, amb una baixada perillosa però molt divertida. El cel estava molt tapat a la part de Alforja, Colldejou, Llaberia... De Vilaplana ja només quedava l'ascenció al coll de la Batalla, curta però que si s'agafa amb ganes pot petar algun múscul, provocant "agulletes". La meva sorpresa va ser en trobar-me els cartells recordatòris del 1,5 m que el conductor de vehicle ha de respectar quan adelanta a una bicicleta. Anem per bon camí. No sabia quin desnivell acumulat portava, però la sensació era bona. Eren prop de les 19.20h quan encarava la baixada cap a la Selva i em dirigia ja cap a Alcover per la carretera antiga. Ara ja es comença a fer fosc força d'hora i no portava cap llum, però vaig arribar a temps per no perdre visibilitat. Arribava a l'entrada de la urbanització sobre les 19.50h, després de 2 hores i mitja de muntanya intensa... amb una satisfacció total, tan a nivell físic com a nivell tècnic, les Roval s'han merescut la meva confiança.
En total uns 48 km i uns 1250 m + en 2 hores i mitja. No està malament per una aficionat com jo...! :-)




















Salut
pep

18 de set. 2012

AIGÜETA DE LA BALL: RUTA DELS IBONS

Ibón de la Ribereta, al fons les
Maladetes
Vaig estar 4 dies per la vall de Benasque, al quarter general d'operacions d'Anciles. Feia dos anys, concretament l'1 de gener de 2010, havia intentat endinssar-me en aquesta vall que es troba a l'esquerra de l'AIgüeta de Grist, però la qüantitat de neu i gel em van fer tirar enrera. Aquest cop tenia ganes de fer alguna ascenció, però la Tura ja no està per aquestes "artimañas", així que  vaig decidir de continuar el què havia començat feia gairebé 2 anys.
La ruta comença a Eriste (Grist), a la plaça de l'església. D'aquí hem d'agafar el carrer que continua recte amunt fins que girarem a l'esquerra, on ja trobarem un pal de fusta que ens indica "refugio Àngel Orús" i "pont de Tramarius". Començarem per un camí-sender fantàstic que ens fa guanyar alçada poc a poc per entre camps de pasturatge, fins que arribem a una pista on trobem una pedra en la què hi ha escrit "Aigüeta de la Vall". A partir d'aquí comencem ja a pujar sense descans. Anirem trobant marques de color verd fins que enllaçarem amb el PR que va de Sahún a Barbarisa, just enmig d'una morrena de pedres. Continuarem ara les marques de PR (grogues i blanques) cap a la dreta fins arribar a una zona més planera, coneguda com a "Tosalet de Tiro", a 1565 m. 
Eriste (Grist)
A partir d'aquí comença "la Ball" i ens endinsem en un món gairebé només transitat pels pastors d'Eriste. Arribarem a un pont de fusta, aquí podem aprofitar per agafar aigua. El sender continua sempre en pujada fins a una primera cabana, que ens pot servir d'aixopluc. Més endevant i salvant novament un desnivell considerable arribem a la "Pleta de la Ball", un indret d'aiguamolls que s'asseca a l'estiu, però que ens dóna la benvinguda a un món completament pririnenc i d'alta muntanya. Devant nostre s'alça els pics de Bagüeña (2866 i 2946 m), el coll de la Ribereta (2538 m) i el Tossal de las Lleras de Cecília (2713 m). 
Fa un dia magnífic que contrasta amb les fortes ventades dels últims dos dies. Continuem amunt ara ja sota un sol de justícia fins arribar a un tram més encanyonat, que ens portarà directament al primer ibón: el de la Ribereta. Hem realitzat ja uns 1250 m de desnivell i bé val una paradeta per menjar i disfrutar de la situació i les vistes. Al fons, cap a l'E, ens queden les Maladetes, amb l'Aneto i el Maldito ben visibles, i rodejant-nos tenim els pics de Bagüeña, el Tosal del Bocs (2731 m), les tuques de Cambra (2630 m) i els pics de Sierco (2524 m). Realment un privilegi poder estar aquí completament sol, i pensar que a les altres valls sempre hi ha gent. D'aquí anem a buscar en lleuger descens la cabana de Pardines, molt ben restaurada i equipada per fer-hi nit, des d'on tornem a pujar fins als ibons de Pardines, Chuncos i Patri, des d'on començarem a baixar per la morrena dels pics de Sierco fins a un quart ibon, el de Peña Solana. D'aquí anirem buscant la millor baixada per entre el bosc, de nou fins a l'Aigüeta de la Ball, des d'on ja tornarem a resseguir el PR fins a Eriste.
És una excrusió preciosa, però hem d'anar una mica entrenats, ja que són 20 km  per senders d'alta muntanya amb un desnivell de gairebé 1400 m.
 
ibón de Patri. Al fons per l'esquerra: pics de Bagüeña (2946m),
pics d'Eriste (3053 m), tuca de Llantia (2937 m) i tucón Redondo

ibón de Chuncos. A l'esquerra pic de Sierco, tuca de Cambra
i Tossal del Bocs
                                     
ibón de Pardines, al darrera tossal del Bocs i tossal
de les Lleras de Cecília

ibón de Peña Solana


Salut
pep

16 de set. 2012

VALL DE ISÁBENA

Baixant de la vall de Benasque he agafat una carretera alternativa per arribar a Benabarre. De Graus agafem direcció Capella i Lascuarre, i a la població de Laguarres girem a la dreta, on a la sortida del poble trobem un indicador de l'ermita de St Sebastián i el Mirador de Isábena. Podem deixar el cotxe a l'entrada del camí, ja que només hi ha 10 minuts caminant. El riu Isábena té uns 50 km i neix al  Pirineu atravessant el congost de Obarra fins a petar al riu Ésera a Graus.
Des del mirador es pot alvirar tota la vall del riu Isábena, amb un teló de fons espectacular: gairebé tot el pirineu aragonès i part del català. És a dir que podem adivinar en un dia clar des la sierra Tendeñera fins als Bessiberris, passant per la Bretxa de roland, els Gavietous i el Taillón, el Mont Perdut, el Cotiella, el Turbón,   el Posets i els Eriste, les Maladetes i l'Aneto, acabant pel Vallibierna. Realment fascinant, sobretot a l'hivern quan hi ha neu als cims.








Salut
pep


12 de set. 2012

ALCOVER - MIRAMAR - ALCOVER

Creu de Miramar 786 m
Ahir, Diada Nacional Catalana, i abans de marxar cap a la manifestació de Barcelona, on es van reunir més d'1 milió i mig de persones, havia de fer algun cim de la nostra terra. Així doncs vaig decidir portar a una amics a fer el cim de Miramar, aquest cop amb bicicleta. Sortiem d'Alcover en Villu, Portu, Ricard, Pau, Jordi i jo mateix en direccióa Serradalt i el pont de Goi, on giravem a la dreta per resseguir el camí de Valls, passant per la granja de Doldellops. 
començant la pujada pel GR
A Valls primera parada per un problema de líquids, oi Villu!? Continuavem cap a Masmolets pel camí de la Verneda, on ens trobavem una colla del BTT Valls. Bon ambient! De Masmolets continuavem, ara ja en lleujera pujada, cap a Fontscaldes, on el Jordi ens va deixar. La resta continuavem pel camí de Miramar cap a la Fasina per la pista asfaltada. Aquí venia el dubte: pujavem pel GR o no? Ho vaig deixar a les seves mans, jo no volia influïr en el mal de cap de la gent, je je je. Finalment la decisió era pujar pel GR, és a dir, plat petitet, pinyó gros, i anar fent xino-xano. Aquest cop jo em vaig permetre el luxe, al igual que el Pau, de pujar amb plat mitjà. Arribavem al poble de Miramar amb un temps prou xafogós com per no treure gota de suor. 
Abans de fer un tomb pel poble continuavem la pista amunt fins al cim, fins a la creu i les antenes tan característiques d'aquest turó, que s'eleva 786 m entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. El descens ràpid ens portaria a la visita del poble, on no vam trobar cap cervesa per calmar les gotes de suor, i que ens va fer dirigir cap a la font, on aprofitavem per calmar els bidons buits d'aigua.
De tornada a Fontscaldes vam resseguir el barranc d'en Cervelló fins la pista asfaltada de Figuerola. Giravem a la dreta a la font de Cervelló i agafavem el senderó a l'esquerra pel torrent dels Masos fins al mas d'en Llop, des d'on ja tornavem a Fontscaldes pel camí de la Mixarda. A Fontscaldes parada i fonda, i com sempre xampú de taronja de mig litre, buá!!!
Continuavem pel camí de l'Hostal Vell en direcció a Picamoixons i trencavem cap al turó dels Quatre Vents i el bosc de Requesens per arribar a Picamoixons pel barranc dels boscos de Valls, amb un altre descens súper ràpid. D'aquí carretera fins a Serradalt, i pista asfaltada fins Alcover. Dutxa ràpida, dinar expréss i marxa cap a la manifestació de Barcelona. Gràcies companys per la companyia...! m'alegro que Miramar us hagi agradat, ja hi tornarem a pujar a la tardor en un dia clar per albirar el pre-pirineu i el mar Mediterràni.

arribant a la granja Doldellops
arribant a Fontscaldes






font de Miramar
pujant a Miramar


arribant al mas d'en Llop





Salut
pep

9 de set. 2012

MAS DELS FRARES I PARET DELGADA

Ves per on fent castells també es coneix a gent que li agrada anar en bicicleta. Tal és el cas que a la colla dels Xiquets d'Alcover ens hem ajuntat 5 amics que practiquem aquestes dues disciplines d'oci. Així doncs "Quedem a les 8 al Colomí?" - "Fet!".
Sortiem a les 8.10 del Colomí en direcció a la Selva del Camp en Manel, Portu, Villu, Ricard, Xavi i jo mateix, per encarar el camí d'Almoster, des d'on arribariem a l'entrada de Reus pel camí de la Creu. D'aquí aniriem a buscar el camí de Valls o Travesser fins arribar al Morell i al Mas dels Frares, que és d'on va sortir el poble del Morell, o almenys això és el què he sentit a dir...
esmorzant a Paret Delgada, després
de l'esprint especial
Continuavem la ruta cap a Vilallonga i l'ermita de Paret Delgada on feiem parada i fonda. Un bon entrepà i una cervesa per recuperar forces i continuar cap a la Selva i ja cap a Alcover. Una rutilla molt assequible per fer amb bona companyia i sobretot per riure molt, però molt, que està demostrat que també és compatible amb l'anar en bicicleta.
A veure quan fem la propera companys. Aquest cop he de dir Salut, pit i amunt, i pedals!!!

cami de la Creu direcció Reus








pont dels Moros a alcover













Salut
pep

7 de set. 2012

ELS BARRUFETS - LA RIBA

Ahir em truca el Koko i em diu per anar a escalar cosestes molt senzilles. Així que quedem a Alcover i enfilem cap a la zona d'escalada de la Penya Roja, a la Riba, concretament a la zona més senzilla coneguda com la dels "Barrufets". Per arribar-hi hem d'aparcar el cotxe a l'aparcament que hi ha a la carretera cap a Farena, després d'haver passat el refugi. D'allí ja trobem el senderó que creua el riu sec i continua amunt. Deixarem una bifurcació a la dreta. A la segona bifurcació, ja sota de la paret de la Penya Roja agafarem el senderó que surt a l'esquerra, que després de superar un parell de roqueres ens portarà al peu de la paret. Allí hi hem realitzat gairebé totes les vies (graus des de 3º fins a 5è) menys la de la cantonada més a la dreta. No ha estat gens malament per fer uns quants mesos que no tocava roca.
De baixada hem parat al refugi "Els Masets" on ens hem firat un "xampunet", i on ens hem assebentat que fan activitats per la cloenda d'estiu, i que estan planejant de fer-ne durant tot l'any.
Molt bé Albert, anirem fent camí poc a poc. Ànimus!!!





















Salut
pep

1 de set. 2012

RACONS DE PRADES: SERRA DEL POU

Us deixo l'enllaç de Racons de Prades on podreu escoltar l'excursió fins a la veïna serra del Pou, situada entre Alcover, Montral i l'Albiol.

http://alcoveradio.cat/racons-de-prades-segona-edicio-la-serra-del-pou/


Salut
pep