31 d’ag. 2012

BTT PER LA VALL DE BENASQUE

vall de Benás des del mirador de Sarllé
Aquests últims dies he estat amb l'amic David a Benasque. Ens vam conèixer fent el Danubi aquest agost passat i l'amistat ens ha portat fins al Pirineu. Portava alguna idea nova per fer al cap amb la bici de muntanya, però el temps, ja era hora que plogués, no ens ha acompanyat massa aquests últims 2 dies. Així que vam fer el què vam poder, que no estem obligats a més ... Vam estar per la zona del camino del Solano, la Selba d'Ansils, les pistes d'esquí de Cerler, la serra de Chía i la zona de l'Hospital i la Besurta. Us deixo amb algunes imatges que ho diuen tot. Difruteu-les!

pujant per la Selba d'Ansils amb el
Turbón al fons

arribant a les pistes d'esquí, al fons el Perdiguero




pistes d'esquí de Sarllé

pujant al collado de Sahún

passarel.la de camí a Benás

pista de l'Abert, al fons els pics d'Eriste i el Posets
Salut
pep

28 d’ag. 2012

VALL DEL GLORIETA: CAMÍ DE LA SÈQUIA

principi de la sèquia amb
la serra del Pou al darrera
Ja fa uns mesos que l'ajuntament d'Alcover va recuperar l'antic camí que transcórre pel costat de la sèquia que baixava l'aigua des de la central que hi ha pujant a Montral. Han deixat una passejada molt bonica i totalment planera, excepte uns esglaons que hi ha per superar un terraplè, fins a una zona de descans on trobem un banc de fusta, i on es troba la bifurcació de la sèquia. Des d'aquí es va a buscar el camí que puja a Montral i que ens porta de nou al pàrking del molí nou. Una excursioneta que entra d'allò més bé un dia per la tarda, per caminar tranquil i assaborir el bosc mediterràni que tenim a la vora.


masos de Forès i Montravà

senyalització


tram empedrat del recorregut


riu Glorieta
cabana de pedra seca
menjada per la vegetació

DONAUWEG - DE PASSAU A BUDAPEST EN BICI

Budapest
Doncs ja feia temps i panys que deiem de fer un viatjet així amb la Sònia: bicicleta, paisatge i anar fent. Finalment ens vam decidir per fer el Danubi ja que la seva infraestructura és ideal per a gent que comença en el món del cicloturisme, sobretot pel què fa a la part alemanya i austríaca. Així doncs vam començar per fer les alforjes amb lo imprescindible, voliem que fos un viatge còmode i per tant la idea de prendre la tenda ho feia tot una mica ferregós. També hi havia un tema afegit, que de fet era la incògnita més gran de totes: després d'haver patit una hemiplègia la Sònia es llançava a un repte que molt poca gent podria aconsseguir: creuar des d'Alemanya fins a Hungria passant per Àustria i Eslovàquia durant 600 km amb bicicleta.
meandre a Schlögen
Amb les alforges fetes ens dirigiem cap a Passau amb tren, després de visitar a uns amics a Eggenfelden. A Passau, on conflueixen els rius Danubi, l'Inn i l'Ilsz, resulta molt fàcil trobar el camí, que en tot moment està marcat amb uns cartellets de color verd i on sempre hi posa "Donauweg" i la població més important amb el quilometratge. Vaja, com crec jo que hauria de ser a tot arreu... no ho ténen els cotxes per anar per la carretera?
El dia començava plovisquejant però mica en mica el cel s'anava obrint com si ens volgués donar el tret de sortida a uns dies que costaran d'oblidar. El carril bici que, en tot moment va pel costat del riu, tot i que hi ha trams que es fan més per l'interior, és una obra pública que no costa res de fer i fa que la gent estigui més tranquila damunt la bicicleta i, en definitiva, més contenta. Així l'anirem trobant durant km i km fins arribar a Budapest, el notre destí final.
El primer dia passem per un dels meandres més coneguts de tot el riu, a Schlögen, on ens currem l'ascenció al mirador del meandre que es troba uns 100 m muntanya amunt (ja que hi som val la pena arribar-hi). Ja fa uns km que hem entrat a Àustria. Aquí creuem el riu amb una barca per continuar pel marge esquerra fins a Inzell, ,on passem la nit en un Gästhaus fantàstic al costat del riu. Continuem fent meandres fins arribar a l'alçada de Untermühl on admirem el castell de Neuhaus an der Donau i on ja entrem en una zona més oberta fins a Aschach, on parem a esmorzar. Des d'aquí el riu ja es mostra més dolç però el paisatge ha canviat radicalment, dels boscos frondosos hem passat als camps de blat de moro i pomeres. Així arribem fins a Linz, el què seria capital austríaca durant molts anys, i que Hitler volia proposar com a capital de l'imperi Nazzi, i on trobem una de les places més conegudes de tot el país. Els dies eren cada cop més calurosos, qui ho havia de dir.
espectacular Passau
La mitjana de km diàris va ser d'uns 60, ja que la Sònia ho aguantava molt bé. Anavem parant per fer les visites que ens venien de gust, i sobretot per fer les cerveses de 500 ml que ens demanava el cos... Així anavem avançant km fins a Mauthausen, Grein (aquí trobem el canvi de cartells, que passen de ruta nacional alemanya a ruta europea "Eurovélo 6"), Pöchlarn i l'abadia de Melk, que tot i la fama que té vam trobar que no era per tant. Un poblet turístic a tope de gent i una abdadía massa pomposa i amb massa poca cosa per visitar, però el preu no és excessiu (10€ p/p). D'aquí continuavem cap a la zona de vinya amb denominació d'orígen Dachau. Paravem a dormir a Weissenkirchen en una gästhaus on feien el seu propi vi. Fantàstic. La regió és rica en terra i això es nota, a diferència de les zones de pomeres i blat de moro, segurament més explotades i empobrides.
plaça central de Linz
Continuavem cap a Krems, on començaria a ploviscar per primer cop en tota la travessa, i on aprofitariem per passejar pel casc antic, i des d'on agafariem un tren fins a Tulln, que tot i curta mereix una visita al centre històric. D'aquí ja enfilavem ja els últims km que ens separaven de la capital: Viena, on haviem reservat un alberg ben aprop del centre. A Viena hi vam passar 2 dies. La veritat és que quan estàs de ruta entres en una espiral de constant moviment, i costa estar-se parat més de 2 dies sense la bicicleta i la llibertat que aquesta et permet. Tot i així vam disfrutar moltíssim de la capital austríaca, ja que ens va sorprendre molt gratament, potser una mica massa tot plegat, però el temps acompanyava i a més vam enganxar el concert del Rèquiem de Mozart a la catedral de st Karl, tot un espectacle. També hi havia el festival de cinema a la plaça de l'ajuntament, amb un ambient espectacular.
arribant a Grein
Erem conscients que estavem molt aprop de la frontera amb Eslovàquia, i que a partir d'allí les coses serien una mica diferents, tant amb la llengua com amb les insfraestructures, però continuavem endevant, i arribant en un sol dia fins a Bratislava, la capital eslovaca, que ens rebria a 36ºC a les 19h. Buá! Ens emportavem una sorpresa molt grata al visitar la ciutat, a la què vam dedicar 1 tarda i 1 matí. La calor era tan forta que vam decidir saltar-nos una etapa de bicicleta i fer-la en tren. El caos ens va arribar a l'estació, on ningú parlava en anglès i la seva predisposició era gairebé nul.la, excepte en als llocs on venien bitllets de primera classe. Finalment vam aconseguir bitllet fins a Stúrovo, des d'on creuant el riu cap a Esztergom entravem ja a Hungria. Aquí vam respirar molt més tranquils. L'ambient era diferent tot i el canvi de moneda que no haviem previst.
arribant a Bratislava
Després d'un dia una mica caòtic a Eslovàquia entravem a la calma altra vegada. Aquí, però, els carrils bici estavem ja força malmesos o directament et fan anar per la carretera, cosa que a la Sònia no li va agradar massa. Així doncs agafavem una altra barca per entrar a l'illa de Kiscroszi, on tornavem a trobar la tranquilitat d'una carretera secundària que recorria camps de ferratge pels cavalls. Tornavem a creuar per un pont fins a Tahitotfalu, on uns km més endevant ja trobariem carril bici fins a Budapest, que ja estava a la cantonada. La nostra sorpresa va ser trobar-nos un macro festival de música que havia deixat tots els carrils d'entrada a la ciutat bloquejats. Després d'uns instants de pànic escènic entravem finalment a la ciutat. Sort en vam tenir del GPS per trobar allotjament, perquè a les 20.30h del vespre encara estavem donant voltes pels carrers de Pest.
A Pest vam coincidir amb el David, un noi de Madrid que vam trobar pel camí fa uns dies, i que vam decidir celebrar el Danubi amb un sopar (al final un kebab tot ho arregla...).
Per últim només em falta felicitar a la Sònia, que tot i el seu handicap, va acomplir un somni que tenia al cap de feia temps: realitzar una gran travessa amb bici. Moltíssimes gràcies per la teva companyia i els teus ànims, que no cedeixen mai. GRÀCIES!!!
Ah, m'blidava de dir-vos que aneu amb compte amb les bicicletes a Budapest. A mi em van arrancar el comptakm, i em van prendre la bossa d'eines i una llumeta que portava per anar de nit... en fi no tot és perfecte en aquesta vida, oi?... Sort!!!

frontera Alemanya-Àustria




vinyes d'origen Dachau
rentant roba





tramvia a Viena




Eurovélo 6
Budapest






















palau de Belvedere a Viena
Bratislava des del castell









Salut
pep

26 d’ag. 2012

ENTRE LA TORRE DEL MORO I EL MONTMELL

Ahir després de la sortida nocturna amb el Club Ciclista Selvatà, i baixant a les 23h per la carretera de l'Albiol, tocava aixecar-se d'horeta avui per continuar pedalant per les nostres carreteres, aquest cop amb en Xavi. Així doncs sortiem d'Alcover en direcció Valls, Nulles, Bràfim i les 4 carreteres, per enfilar direcció a Vilardida i Montferri. D'aquí continuavem la carretereta súper bonica que porta a Masllorenç i que gira a la dreta cap a Masarbonès, un poblet encantador dalt d'un turonet, i al qual hem enxampat de ressaca ja que estan de festa major.
Masarbonès en festes
Hem arribat a la carretera del Vendrell i hem decidit pujar pel coll de Sta Cristina, que no havia pujat mai, molt suau i on estan fent obres des de fa temps. D'aquí hem baixat cap a Rodonyà i hem continuat pujant una mica més cap a Can Ferrer de la Cogullada, abans d'arribar-hi però hem girat a l'esquerra just on hi ha el menir de can Ferrer per baixar a Vilarodona, on hem parat a fer un quinto i unes patatetes. 
D'aqui ja cap a Bràfim, Puigpelat, Valls i novament Alcover, on abans d'arribar en Xavi ha punxat la roda del darrera. Sort dels avellaners que ens han donat una mica d'ombra.
Una volta molt tranquila i amb unes carreteretes súper boniques, i avui amb una mica més de fresqueta que els últims dies... ja era hora!


Masarbonès
amb el Montmell al fons



menir de can Ferrer













Salut
pep

25 d’ag. 2012

LA VUELTA 2012

Ahir vam agafar el cotxe fins a Bujaraloz amb els Xavis, un d'Alcover i l'altre del Morell. Vam arribar a temps per fer l'entrepà i un xampú abans que hi passés l'etapa de la Vuelta 2012. Feia calor però no era per tant, tot i que estaven en ple Monegros. Vam agafar les bicis i ens vam dirigir cap a l'avituallament on hi havia tots els cotxes de suport dels diferents equips. 
Ahir vaig posar en pràctica un esport que no coneixia fins al moment: recollir bidons. El Xavi del Morell ens va explicar com ho haviem de fer i res, a estar al tanto per quan volaven els bidons al nostre costat. Després de què passessin els corredors vam fer uns km fins a Albelda, un poble curiós situat sota d'un terraplè enorme, amb una església de color terra que queda totalment compenetrada amb l'entorn. Això sí, la calor a les 16h ja es feia notar. Em va fer molta gràcia trobar uns petits pòsters del Xavi Tondo a la sortida del poble de Bujaraloz, abans de l'avituallament.








Salut
pep

22 d’ag. 2012

TARRAGONÈS PER CARRETERA

En Tomás em diu: "nem o què"? No he tingut massa bon dia així que li dic que sí, que m'esperi a la tabacalera que ja baixo, que necessito cremar una mica d'adrenalina. a part hem d'estrenar l'equipació de "Le Petit Roc" plegats per primer cop, i això no té pèrdua. Enfilem l'Arrabassada i la N de Barcelona fins a la carretera de Monnars i el Catllar. Allí agafem direcció a la Riera i la Nou de Gaià, des d'on comencem la breu pujada a Salomó, passant per darrera de la torre del Moro de Montferri, per on passem uns km més envant. 
La calor era força ofegant però mica en mica la temperatura es va suavitzant i ens deixa el cos sec. Tirem cap a les 4 carreteres, Bràfim i Nulles, on parem a fer un xampú però amb taronjada. Fantàstic i gelat!
Continuem cap a l'Argilaga i els Pallaresos, des d'on ja enfilem els últims km abans d'entrar de nou a Tarragona, entrant per St Pere i St Pau.
En total uns 60 km i 430 m+ en unes 2 horetes i 30 minuts. Buff!!! M'hauré de començar a entrenar de valent si et vull seguir el ritme, caram!!!! Per cert, la nova equipació de LPR et queda inmillorable, ja ja ja...!




 











Salut
pep