25 de jul. 2012

VOLTA AL CANIGÓ

Dimarts, 17 de juliol de 2012:
Ja feia dies que ho parlavem amb l'Alvar. Haviem llegit l'article del Vértex i ens hi vam animar. Sortiem de bon matí de Bellaterra, on haviem quedat, i arribavem a Prats de Molló sobre les 9.15h. 15 minuts per preparar les bosses i anar a fer un cafe au lait al bar del costat. Tot llest per començar.
Els primers quilòmetres fins a La Preste són per carretera, però abans d'arribar al poble agafem la pista asfaltada, que després es torna pista sorrenca i pedregosa cap al Pla Guillem. Quan arribem a dalt al pla haurem realitzat un desnivell positiu de 1600 metres. Les vistes es tornen excel.lents a mesura que anem agafant alçada, per contra el fort vent que bufa ens incomoda moltíssim l'ascenció en els últims quilòmetres.
Hem arribat al Pla Guillem i ja tenim devant nostre la cara S del Canigó. D'aquí continuem per la pista pedregosa i incòmode de baixada cap al refugi de Merialles, ple d'excursionistes que volen ascendir el sostre del pirineu més oriental. Nosaltres aprofitem per fer una paradeta i un mos. Aquí la calor ja comença a ser ofegant. Són les 15h i deu ni do com apreta. Continuem baixant, ara ja per pista asfaltada, fins a Vernet les Bains, on fem una visita a l'església i ens refresquem sota l'aigua que brolla de la font, i continuem sota un sol de justícia cap a Fillols per la carretera. Passem per les runes d'una antiga ermita fortificada del s.XII, des d'on tenim una vista excel.lent del poble, amb el castell i l'església enlairats al turonet. També ens hem quedat amb les ganes de pujar al monestir de St Martí del Canigó, que segons les fotografies que hem pogut veure és fascinant. Ho deixarem per una altra ocasió.
De Fillols continuem ja cap al càmping per pista asfaltada, però ben aviat agafarem un corriol marcat com a recorregut local i que ens durà de dret a la gîte d'étape que tenim reservada. Deixarem a la dreta la pista que puja al refugi de Cortalets, l'ascenció normal per la cara nord francesa.
Són les 18.30h i hem arribat a la gîte "El Passatge", que només fa dos mesos que va obrir. Una bona dutxa, roba neta i sandalies. El sopar que ens ha preparat la Muriel és excel.lent, millor que qualsevol restaurant, i el preu de riure 35€ mitja pensió (res a veure amb la vessant catalano-espanyola). Després de sopar baixem al poble a peu per fer-hi el cafè i una copeta d'anís amb llimona que entra d'allò més bé.














Dimecres, 18 de juliol de 2012:
El despertador sóna a les 6.15h. Volem esmorzar i començar a pedalar a les 7h per evitar hores de calor i encarar la pujada del dia amb garanties. Agafem pista en molt bon estat fins a Clarà, el poble del costat. D'aquí agafem ja cap a la dreta la pista que ens portarà a recórre la vall de Llech, on hi trobem el seu conegut barranc. És una pujada llarga amb rampes dures al principi, però que poc a poc es va suavitzant, amb una mitja del 8%. Triguem unes 4 hores en arribar al Prat Cabrera. El sol i la calor comencen a fer justícia, i això es nota en l'esforç que hem de realitzar a la pujada. 
Ja podem veure la cara N del Canigó, més salvatge que la seva cara S però, alhora, més amable i alpina. Abans d'arribar al Prat Cabrera hem d'agafar el GR que gira fort a l'esquerra i que es transforma en senderó d'alta muntanya, on haurem d'empènyer la bici durant una mitja hora bona. Quan trobem una bifurcació de senderons, marcats els dos com a GR, haurem d'agafar el de l'esquerra en direcció a Vallestàvia. Més endevant, després de creuar un bosc magnífic però poc ciclable, haurem de deixar el GR a l'esquerra i agafar un senderó que continua a la dreta i que va a parar, ja per corriol lleugerament marcat i després per pista fins a Valmanya.
Gairebé no hem trobat aigua en tot el camí, i aprofitem el rierol per refrescarnos i omplir els bidons. Pujem al coll de Palomère per carretera exquisita. Aquí hem de decidir què fem. L'Alvar no es troba al 100% i la calor és ofegant ja fa una estona. Decidim tornar a Prats de Molló per carretera, si més no el rodar de la bicicleta no serà tan ferregós. Arribem a Amélie les Bains després de gairebé 30 km per una carretera de somni, amb un paisatge increïble, i des d'on podem alvirar el Mediterràni i el massís de l'Albera. Fa un dia clar que deixa veure-ho tot. És magnific: a la nostra esquena el Canigó encara treu el cap, i al nostre devant tenim la mar Mediterrània, el massís de l'Albera i la plana de Perpignan. Increïble!!!
Arribem a Amélie les Bains i continuem per la carretera cap a Arles. Fa molta calor i jo tinc una mica de pressa per arribar a Prats de Molló, ja que he d'anar a buscar la Tura al vespre. Tenim sort. Hem parat a una benzinera a comprar una mica de beguda fresca i hem vist passar un bus. L'hem empaitat i hem preguntat si pujava a Prats. Síiiiii, ens hem d'esperar només 15 minuts. El conductor havia sigut ciclista amateur, i ens anima a seguir per la carretera (d'Arles a Prats de Molló tenim uns 500 m de desnivell + per carretera perfecte...), però li diem que ja n'hem tingut prou per avui.
En definitiva, crec que es tracta d'una volta extramadament dura, només apta per aquells que poden rodar en qualsevol terreny i que estan acostumats a fer 2000 metres positius i més de 70 km diàris. Hi ha molts trams que no són aptes per a la BTT, tot i que cadascú té els seus gustos. Jo, personalment, buscaria una tornada de Clarà a Valmanya més per la plana, ja que els tram de Prat Cabrera a Valmanya, que sobre el mapa és relativament curt, es fa excessivament llarg i farregós.
Merci Alvar per la companyia i a veure si algun dia pugem a la Torre de Betera...!






Salut
pep

ENTRE L'ALT CAMP, EL BAIX CAMP I EL TARRAGONÈS

Avui he fet el meu bateig com a ciclista de carretera en una de les rutes més emblemàtiques de la nostra província. Per a tal ocasió m'ha acompanyat l'Eloi, que sempre està disposat a donar-me una lliçó en aquesta modalitat. He sortit d'Alcover en direcció a Vilallonga on m'he trobat l'Eloi. D'aquí hem agafat el camí travesser fins a Reus, des d'on hem anat a buscar la carretera a Riudoms, Montbrió i Montroig. 
D'aquí la carretera de Cambrils i Vilafortuny ja pel passeig i el carril-bici fins a l'entrada de Salou. Aquí ve lo bo. Hem parat al súper MichelAngelo i ens hem comprat unes "xispes", que en argot ciclista vol dir Coca-Cola (com odio fer propaganda caram!!!). Després hem anat al banc dels ciclistes a admirar la bonica platja, la gent com passeja i alguna que altra coseta mes, je je je...
D'aquí hem anat tirant fins al passeig i la plaça Europa de Salou, Vila-seca i finalment cap a Reus pel camí asfaltat del Fondo. De Reus hem agafat el voral de l'autovia fins a Alcover.
En total una volteta de 82 km en unes 3 hores i 20 contant la parada.
Merci Eloi per les teves lliçons magistrals en carretera, i també per la paciència. Merci !!!












Salut
pep

15 de jul. 2012

ENTRE L'ALT CAMP I L'ALT PENEDÈS

endevineu on són les cireres...?
Divendres matí. Fa un parell de dies que he tornat de França de fer la Via Tolosana (Arles-Jaca pel camí de Santiago). Truco a l'Eloi, fa dies que no ens veiem i ens hem de posar al dia. Fa un temps una mica remogut, ha plogut durant la nit però el matí sembla que aguanta. Tot i així la humitat és molt elevada.
pujant a Bonany
Quedem per sortir amb les "flaquis". Ens trobem a mig camí entre Alcover i el Milà. Girem cua i anem fins a Valls i Puigpelat. Aquí l'Eloi m'ensenya una pista asfaltada que enllaça amb la pista d'Alió a Bràfim. Girem cap a les 4 carreteres i Vilarodona. Pugem cap a can Ferrer de la Cogullada fins al coll i la vall de St Marc, on parem a fer unes cireres (les de la cara N estan de vici). D'aquí baixem cap a Aiguaviva i el Pla de Manlleu, on parem a fer uns "xampús" amanits amb unes olivetes de la casa.
Continuem cap als Ranxos de Bonany i pugem la Torreta, des d'on ens llencem cap a les Pobles, on parem a fer una sucada de closca, i Santes Creus. Continuem cap a Aiguamúrcia, les 4 carreteres, Puigpelat i Valls, des d'on agafem la pista asfaltada a Vallmoll i la Masó.
castell de Vilarodona
A la Masó ens despedim fins a la propera: carretera, muntanya, unes birres, tan li fa, l'amistat ho val tot plegat, oi?
Merci Eloi per la companyonia i la lliçó que m'has donat de com s'ha d'anar damunt la bici de carretera. Quina classe paio!!!
En total 102 km en unes 4 hores i mitja. Deu ni do per mi... buá, arribo a casa amb les cuixes com a pernils de jabugo. Per la tarda descans ben merescut.



pujant al coll de st Marc
sucada de closca a
Les Pobles


en bona companyia
























Salut
pep