30 de maig 2012

BICICLETES DE "PASTA"

Això és el què m'he trobat aquesta tarda al supermercat LIDL de Valls, en una estanteria del passadís de la "pasta". Jo que em pensava que ja estava gairebé tot inventat pel què fa a aquest artefacte... Se m'ha quedat la boca oberta. Evidentment he comprat un paquet (molt bé de preu en oferta) per veure si això ajuda a la musculació de les cames, he he he...



















Salut
pep

EN BTT PEL TARRAGONÈS CENTRAL-NORD

vista de Vespella de Gaià des
 de St Miquel
Aquest matí he aprofitat que no treballava per anar a explorar una mica la zona entre el Catllar, Salomó, la Nou de Gaià i la Riera de Gaià. També he aprofitat per provar una Orbea Alma de 29 polsades (gràcies Xavi), ja que la Gary Fisher està a punt d'entrar al quiròfan, pobreta ella amb les batalles que hem passat...
Sortia del Catllar en direcció als masos de Vespella i l'urbanització St Miquel, des d'on remuntava el barranc de Salomó fins al mateix poble, on he aprofitat per visitar Cal Cardenal per fora, una casa senyorial amb forma de castell molt ben restaurada. D'aquí novament fins l'urbanització St Miquel per pista asfaltada, per agafar més endevant un corriol i pista que ens porta fins a la Nou de Gaià, passant per la zona d'esbarjo, i aprofitant per fer un tomet per admirar l'excel.lent estat del castell del Baró de les Quatre Torres. Remuntem fins al camp de fubtol i anem seguint les indicacions cap a la Riera de Gaià, seguint el GR, i entrant al poble passant per sota de les arcades que dibuixa el pont de la via fèrrea, conegut com els Deu Ponts.
detall a una casa de Salomó
D'aquí anem a buscar la zona industrial de la Coma i enllacem amb una sèrie de corriols força pedregosos fins al mas de Boronat, des d'on ja entrem al poble del Catllar. En total uns 30 km i uns 500 m + en unes 2 horetes i quart.

Arcada als Masos de Vespella












la Nou de Garià

Castell del Catllar
Cal Cardenal a Salomó


Salut
pep


27 de maig 2012

EN BICI PEL TARRAGONÈS N-O

antiga via de tren a
Puigdelfí, en desús
Aquest matí m'he llevat a un hora raonable, les 8.30h. Després d'esmorzar una mica i treure la Tura he carregat la bici de muntanya a la furgo i he anat fins a Perafort. D'aquí he començat una rutilla molt entretinguda cap a Puigdelfí, que per la seva proximitat amb la refineria queda sempre oblidada pels ciclistes. Després de visitar l'església he agafat direcció als Garidells, on he visitat el castell en runes i "menjat" pel grèvol i cables d'electre i telèfon (quina llàstima). He continuat cap a Vistabella i la Secuita, des d'on he agafat el camí de Sant Roc i la presa del pantà del Gaià. He baixat per un senderó que no coneixia molt entretingut i ràpid fins al Catllar, on he fet una visita a l'església.

església de Puigdelfí
D'aquí en pujada forta cap als Cocons i Pinalbert per enllaçar amb la pujada al Gurugú, deu ni dó amb les rampetes... Finalment he fet cap als Pallaresos després de trobar algunes pistes tallades a l'alçada de mas Enric, on han fet la nova presó. Dels Pallaresos Park també he hagut de tornar enrera perquè la pista que portada marcada al GPS estava tallada. He hagut d'improvitzar el camí fins a Perafort per l'altre costat de carretera, però ha resultat ser molt divertit. En total uns 35 km i uns 600 m + en poc més de 2 horetes. Després a la presentació de placa del Xavi Tondo a Valls.


ruta dels 4 pobles entre
Garidells i Vistabella

mas de Salort










església del Catllar


Salut
pep

UN SOMRIURE PER XAVI TONDO

Aquest migdia, després de fer un tomet amb la BTT pel Tarragonès, he anat al barri del Fornàs de Valls on descobrien la placa del pavelló d'aquest barri, i que porta el nom de Xavier Tondo Volpini. Ens hem aplegat unes 70 persones per retre homenatge a aquest gran vallenc i millor persona. En Xavi sempre restarà a la nostra memòria amb un somriure.


salut
pep








20 de maig 2012

EQUIPACIÓ LE PETIT ROC

Bé, després de força temps remenan-t'ho, i també per petició i acceptació de la idea per part de certa gent,  finalment m'he decidit a fer una equipació de Le Petit Roc. Us poso unes fotos perquè vegeu com és. Els colors són els mateixos que hi ha al títol del bloc, i els mateixos de la Gary Fisher que porto.
Si algú s'anima i li fes gràcia agafar-ne un que m'envïi un missatge al bloc o al meu correu personal "lepetitroc@gmail.com".


amb en Pito Costa a Poblet






Salut
pep

16 de maig 2012

VOLTA A LES MUNTANYES DE PRADES EN BTT

pujant el coll Vell de Miramar
El passat cap de setmana en Pito em va presentar una gent fantàstica amb qui havia de compartir la tan esperada volta a les muntanyes de Prades amb BTT, però amb esperit de cicloturisme.
mirador de Siurana
Sortiem doncs 7 ciclistes: Pito, Manel, Chema, Gema, Rafa, Perico i jo mateix d'Alcover, passant a fer una visita a l'església Vella, romànica del s.XII-XIII. Seguidament anavem cap a Picamoixons, passant per Serradalt i per la pista de les canteres, per encarar la tècnica pujada del coll Vell de Miramar, antiga via romana que unia Tarraco amb Ilerda. De Lilla baixavem cap a Montblanc, on paravem a fer un avituallament a la plaça del poble, i on ens esperavem algunes sorpreses (bastons, dracs, gegants... en plena efervescència medieval). Tornavem a les nostres montures per arribar-nos a l'Espluga de Frnacolí, les Masies i el monestir de Poblet, on feiem un segon avituallament, aprofitant per amagar-nos de la intensa calor que començava a aflorar de sota les pedres.
Estavem arribant al bo del migdia i decidiem arribar a Vallclara, passant pel castell de Riudebella, per dinar sota una lona blanca que ens protegia del sol però no de la calor. Aprofitavem per descansar i perquè les hores més dures de calor s'anessin esvaïnt poc a poc, ja que la pujada a Vilanova de Prades i Prades amb calor podria ser mortal.
vorejant les muralles de Montblanc
arribant a Poblet









avituallament a Siurana
Arrancavem de nou sobre les 16.50h per fer la pujada a Vilanova de Prades després d'una breu visita al bonic poblet de Vallclara, amb la sort que el cel es començava a tapar una micona, i els rajos solars arribaven ja força filtrats per deixar-nos fer la dura pujada amb unes condicions més òptimes. A Vilanova de Prades ens esperava una altra sorpresa que ens deixava amb uns quants "sugus" i caramels de sucre que ens anirien d'allò més bé per afrontar l'última pujada del dia, fins a Prades.
baixant cap a l'Aixàviga
El càmping Prades ens acollia de forma excel.lent, i ens regalava una samarreta per donar-nos la benvinguda. Un sopar i un esmorzar deliciosos del xef Joan ens catapultaven damunt les bicis per afrontar el segon i últim dia de travessa.
Començavem baixant cap a Siurana, on feiem una aturada a la font, per continuar baixant cap a Cornudella. Aquí paradeta a la presa abans d'afrontar la dura pujada a Arbolí, on arribavem al migdia per fer el primer avituallament. "Un xampú de mig, si us plau!". D'aquí cap als Castillejos i la Mussara, on paravem per dinar. Ja sense tanta calor continuavem cap a la serra del Pou per baixar a l'Aixàviga, on feiem visita, i des d'on continuavem el camí cap a Montral. D'aquí ja tan sols ens restava fer la llarga i dura baixada fins la vall del Glorieta, on aprofitaven per fer el darrer avituallament a l'ermita del Remei, i on ens despediem fins a la propera aventura. Merci companys d'aventura, espero tornar a veure-us molt aviat, sou fantàstics!

molí a la vall del Glorieta
sortint de Vilanova de Prades

foto grup a Prades

Salut
pep

14 de maig 2012

PRESENTACIÓ GUIA BTT PRIORAT

Divendres passat, 11 de maig, vaig presentar la guia de BTT del Priorat a la biblioteca municipal de Falset. Amb mi a la taula hi havia en Ricard, del Club Excursionista Priorat, que ens va fer una mica de resum de la comarca que representa el seu club, així com cinc cèntims de quin tipus d'activitats realitzen, i en Pito, ex-president del Centre Excursionista Badalona, company de muntanya i amic per damunt de tot, que em va presentar a mi.
M'agradaria agraïr a la biblioteca l'oferiment del seu espai, i també a tota la gent que es va interessar pel llibre i que es va atançar fins allí per escoltar-nos. Al finalitzar l'acte, que va durar una mitja hora, es van signar els exemplars que es podien aconsseguir allí mateix.
Espero que pogueu gaudir recorrent els camins de la comarca, així com de la natura que ens envolta.
Moltes gràcies a tothom i fins aviat!















Salut
pep

4 de maig 2012

LA TORRETA I LA JUNCOSA PER CARRETERA

M'aixeco aviadet per agafar el tren cap a Tarragona a les 7.28h, però comença a xispejar. Anulem la sortida que teniem prevista amb les bicis de carretera. El matí va aguantant i truco a en Tomàs que jo surto igualment. Ens trobem a les 12.45h a Nulles. Enfilem la carretera cap a Bràfim, on fem una aturada per agafar alguna coseta de menjar i continuem cap a Vilarodona i Santes Creus, passant per Aiguamúrcia. En Tomás m'ensenya un camí asfaltat que voreja el poble per dalt i va a parar a la carretera de les Pobles, on arribem uns 15 minuts més tard. D'aquí ja comença la pujada cap al coll de l'Arboçar, primer, i el coll de la Torreta, segon. 
Del coll encarem el descens als Ranxos de Bonany i el Pla de Manlleu, on parem a fer un entrepà, i de pas ens trinquem una ampolla de vi... El temps encara aguanta i sembla que ha sortit el sol mentre anem pujant cap al coll de la Juncosa, amb alguna rampa del 16%. El temps al Montmell sembla que va empitjorant, però anem baixant cap a Masllorenç. Abans d'arribar a Rodonyà ja tenim les primeres gotes de pluja suau a l'esquena, i que duraran gairebé fins a Bràfim. Ens separem, en Tomàs cap a Tarragona i jo cap a Puigpelat, Valls i Alcover.
Bona sortideta per estirar les cames...!





















Salut
pep

3 de maig 2012

VILAVERD - PRADES - VILAVERD PER CARRETERA

Vall del riu Brugent, al fons
Tossal Gros i Montagut
Dimecres, abans de començar el taller de Vilaverd, agafo la bici de carretera hi vaig a "estirar les cames" una estona. Encara no havia fet mai la pujada per la vall del riu Brugent, així doncs començo a Vilaverd en direcció a la Riba i Farena, on arribo després de gairebé 15 km de pujada amb una mitja del 7,5%. A mesura que anem pujant les vistes cap a l'encapçalament de la vall del Brugent són immillorables. De Farena continuo per la "pista asfaltada" amunt cap a la Cadeneta, amb rampes del 13,5%, que ja comencen a picar una mica. El temps es manté assolellat però cap Prades amenaça aigua. Giro a la dreta en direcció a Capafonts, on arribo en 1 hora i 15 minuts des que he començat. Després de Capafonts comença l'ascenció al coll del mateix nom, amb rampes del 8%. Del coll a Prades és practicament pla. Abans d'entrar a la plaça major de Prades em dono conta que he punxat el pneumàtic del devant, així que toca canviar càmera. És la primera vegada que punxo en carretera! De moment no plou, així que aprofito per parar 20 minuts, menjar l'entrepà de formatge i "bull" d'en Xevi i fer un cafè. Començo a agafar fred, no he agafat res per tapar-me confiat en el sol que feia abans d'arribar a Prades. Estem gairebé a 1000 m d'alçada i es nota. 
Arribant al bonic poble de Farena
Agafo la carretera cap a Poblet i Montblanc, on trobo l'asfalt mullat abans d'arribar al monestir, on faig una breu aturada. Aquest lloc és preciós! Continuo cap a l'Espluga de Francolí i Montblanc. D'aquí a Vilaverd fa un vent que obliga a pujar pinyons. Finalment he arribat 10 minuts abans de començar el taller, menys mal! Bon tomet per fer muntanya i sobretot gaudir de les muntanyes de Prades i el seu entorn.



Arribant a Capafonts

Monestir de Poblet
Castell de Riudabella i vinya
abans d'arribar a Poblet










Salut
pep

2 de maig 2012

VOLTA DE L'ESTANY

L'Estany amb el puig de la Caritat
al darrera i el Pirineu nevat al fons
Dimarts matí, 1 de maig, em llevo a St Feliu de Codines. El bon amic Ramón em va invitar a fer nit a casa seva i vaig acceptar de bon grat. L'endemà tocava excursió a l'Estany i no m'hi vaig poder resistir. Agafem els cotxes i tirem carretera amunt cap a Castellterçol, Moià i finalment l'Estany, un poblet enclavat al costat d'un antic estany, que van assecar per poder plantar cereals.
Comencem l'excursió a l'església de Sta Maria de l'Estany, un complex romànic de principis del s.XII que gaudeix d'un dels claustres més ben conservats d'Europa. Anem a buscar el camí que puja a la Serreta, passant per la boca nord de l'antic molí del Grau que es va crear al assecar l'estany. La Serreta és un balcó natural des d'on tenim unes vistes privilegiades del Pirineu de la Cerdanya, el Canigó i part del massís del Cadí i el Port del Compte. 
Puigmal des del turó de la Serreta
El dia és excepcional, amb una brisa fresca que ens obliga a deixar-nos les mànigues llargues posades. Tornem enrera i agafem el camí que puja al coll Sobirà seguint el GR-3/177 (marques blanques i vermelles) fins a una cruïlla on trobem un pal indicador. Continuem cap al mas de Can Joan i Can Costa per un camí mig esborrat per l'herba. Arribem a la carretera vorejada de plataners i l'agafem en direcció al poble cap a la dreta. Més endevant, després de deixar unes cases a l'esquerra surt una pista ampla a mà dreta, que ja no deixarem fins arribar al poble.

Entrada de la boca N de la Mina del Grau


El verd domina el paisatge,
al fons el Collsacabra
De tornada ja a tocar del poble















Salut
pep