25 de març 2012

EL RIU CORB EN BICI DE CARRETERA

Aprofito que la Vola Catalunya passa per Sarral per anar-hi a fer unes fotos, i després vaig a fer una volta per les carreteres  que envolten el riu Corb. Surto de Sarral fins a Rocafort de Queralt, agafo carretera a Conesa, Segur i Vallfogona, on tot està molt desèrtic. Després del poble de Vallfogona agafo un trencall a l'esquerra en direcció a Passanant que justament estan acabant d'alquitranar. Quina flaire, caram! De Passanant a Forès, i d'aquí a Sarral per l'amtiga carretera de Tàrrega, amb un fred que gelava les orelles.
Conesa florit
Bonica volta per fer en un parell d'horetes.
El paisatge està magnífic, verd intens gairebé de primavera. Llàstima de la boira d'última hora!

Vallfogona de Riucorb


vall del riu Seniol, direcció Passanant




Salut
pep

21 de març 2012

AMB BICICLETA PER BARCELONA

Us deio un enllaç de TV3 sobre el Koos Kroon, un col.lega de Barcelona que explica la seva aventura amb les bicis a Barcelona, i com li ha anat des que va arribar.

http://www.tv3.cat/videos/3968350/Amb-bicicleta

Salut
pep

LA BICI ENS FA MÉS INTEL.LIGENTS

Us deixo amb un article que va sortir el 2 de març a El País sobre com la bicicleta influencia la nostra intel.ligència i agilitat mental:

Un recent estudi ha demostrat que els ciclistes són més intel.ligents que la resta d'usuaris de la via pública, no per la seva major eficiència en la mobilitat ni per l'estalvi econòmic que suposa l'ús d'una bicicleta enfront d'un altre mitjà de transport motoritzat ni tampoc per la responsabilitat de fomentar ciutats menys contaminades fent ús de la bicicleta. Res d'això. Els ciclistes són més llestos perquè la seva activitat cerebral és més intensa.
L'any passat, un estudi realitzat al nostre país va demostrar que els nois que van a escola amb bicicleta obtenien millors resultats que els companys de classe que arribaven a classe utilitzant un altre mitjà de transport. Per aprofundir més en aquest tema, un grup de científics irlandesos han sotmès a uns estudiants a un experiment amb resultats sorprenents.
L'estudi consistia a veure una sèrie de fotos associades a un nom. Després d'uns minuts de visionat es lliuraven les imatges sense els noms i els estudiants les havien d’emplenar correctament. L'experiment es va repetir novament dividint als estudiants en dos grups. Abans del test, un grup va pedalar durant mitja hora mentre l'altre grup esperava assegut. Quan es van obtenir els resultats del segon test, els científics van comprovar que els estudiants que havien sortit a passejar en bicicleta obtenien millors resultats que en la primera prova, mentre que els altres no van millorar.
El fet que la memòria millori després d'una sessió d'exercici és biològica. A més d'un augment d'endorfines, causants d'aquesta sensació de benestar i felicitat que provoca l'exercici, anar en bicicleta també augmenta de manera significativa els nivells d'una proteïna coneguda com neurotrofina, o BDNF, que afavoreix el bon estat de les cèl.lules nervioses .
" La pràctica d'exercici físic produeix un augment de la síntesi de factors neurotròfics. Aquests factors exerceixen un efecte beneficiós participant en el creixement, el manteniment i la supervivència de les neurones a més d'estar implicats en els processos d'aprenentatge i la memòria. Tot i que encara no estan descrits tots els mecanismes implicats, en diversos experiments amb ratolins s'ha demostrat que l'exercici físic realitzat de forma habitual augmenta la memòria " , explica la biòloga Muriel Quadres.

Anar en bicicleta regularment millora el nostre sistema cardiovascular, ajuda a evitar l'obesitat, prevé la diabetis i ajuda a sentir-nos bé i dormir millor. Rodar amb la bicicleta mitja hora al dia pot afegir més anys a la nostra esperança de vida, alhora que resta anys a la nostra edat biològica interna. I ara, a més, descobrim que pedalar ens fa més intel.ligents.

A què espereu per sortir a rodar amb la bicicleta?

Salut

pep

19 de març 2012

TOSSAL DE MAR - 2727 m

avantcim del tossal de Mar, 2.600 m,
i les pales de la cara E per on vam baixar
Dijous 15, ens trobem amb l'Alvar a Alfarràs i agafem direcció Val d'Aran. Arribem a Salardú sobre les 22.15h i ens dirigim al refugi Juli Soler Santaló. Dormim a la mansarda amb els sacs i ens despertem sobre les 5.30h del divendres. No fa massa fred. Agafem el cotxe i pugem la vall de Valarties fins al pont de Ressec, on deixem el cotxe. Comencem a foquejar per la pista que ressegueix la vall fins a trobar una cabana d'obra, on un pal indicador ens indica que per pujar al refugi de la Restanca hem d'anar a l'esquerra. Deixem recte el senderó que puja per la magnífica vall de Rius dominada per les parets de les tuques de Betrén. Arribem a la presa del refugi després de pujar pel sinuós i gelat senderó per on passa el GR-11. Fem un mos i continuem cap a la dreta seguint traces d'esquí de fa uns dies. La neu està una mica humida i flonja. Són les 10.30 del matí i anem amb mànigues de samarreta. De cop, però, bufa el vent quan assolim la cota 2.450 m, ja per damunt l'estany de Mar, que té un aspecte fantasmagòric, amb la seva illa congelada al bell mig del llac. Ja veiem el tossal de Mar al devant nostre, però l'estat de la neu cada està pitjor. Arribem a la cota 2.550 m, abans d'encarar un collet on continuem veient traces, però decidim pujar a l'avantcim, que tenim damunt nostre i deixar el tossal per un altre dia. La neu s'escola sota els nostres esquís i no tenim ganes d'anar a parar a l'estany després de rodolar uns quants metres avall com ninots. El vent és fort però no massa fred, tot i així ens hem d'afanyar a fer el canvi de pells i posar anoracs perquè et quedes "tieso".
refugi de Restanca amb l'estany gelat
Baixem com podem per neu força crosta-tova fins a l'entrada del bosc. Aquí comença una odissea, ens enfonsem inclús amb els esquís posats. Ens els triem en un parell d'ocasions per baixar per 2 canaletes de pedra. Finalment trobem la pista per on hem pujat, menys mal. Arribem al cotxe sobre les 16h, després d'una baixada nefasta. Llàstima, perquè amb bona neu ha de ser molt disfrutona.

Salut
pep


Estany de Mar, al fons el Bessiberri N (3014m),
el pic de Canal de Rius (2743m) i  el tossal de Mola Gran (2885m)

Tossal de Mar (2727 m)

Al fons el Montardo (2830m) i a l'esquerra el pla de Beret
 i el tuc del Mill (2803m)


15 de març 2012

BICICLETA SOLIDÀRIA - CANAL REUS TV

Us deixo amb el reportatge que van fer la gent del Canal Reus TV ahir en un taller de mecànica bàsica, organitzat per BiciCamp i que va servir per posar a punt les bicicletes que s'han recollit, de moment, amb la iniciativa de la Bicicleta Solidària.



Salut
pep

11 de març 2012

PIC DE L'ARBELLA - 2763 m

circ de Tristaina
Divendres matí. Quedem novament amb l'Alvar a les 7h a Guissona, des d'on agafem carretera cap a Ponts i Andorra i l'aparcament de les pistes d'esquí d'Ordino-Arcalís.
Deixem el cotxe i fem un cop d'ull al nostre voltant. Hi ha neu però hi ha alguna zona força ventada, sobretot la del pic de Font Blanca (2900 m) que era el cim que haviem escollit per avui. Decidim canviar de zona i triem la vall de Tristaina. Comencem foquejant per les pistes fins la cota 2150 m. Aquí trobem un cartell que ens indica Tristaina cap a la dreta. No hi ha traces, així que segurament la tindrem tota per nosaltres solets. Quina canya!!!
Arribem al collet que dóna entrada a la vall després d'un pas una mica compromès per unes cornises que hi ha per sobre nostre. Baixem fins al primer llac on aprofitem per fer un mos. Continuem ja per la dreta pujant desnivell de mica en mica fins arribar al llac de Més Amunt, on trobem un pal indicador. Tenim ja el pic de Tristaina (2885 m) al nostre devant. El vent hi bufa fort i veiem una zona de travessa una mica complicada, així que decidim anar a probar una pala que ens queda a la dreta i que porta al pic de l'Arbella (2763 m). 
Comencem a pujar la pala, d'uns 30º d'inclinació, enmig de fortes ventades intermitents fina que arribem a un observatòri meteorològic, o almenys això sembla. La neu a la part alta és ja molt gelada i ventada però amb les ganivetes anem fent fins assolir unes roqueres que donen pas al cim, que tenim devant nostre.
Degut al vent i a l'estat de la neu a aquesta alçada decidim plantar-nos aquí, a uns 2650 m. La vista és impressionant: tot el circ de Tristaina al N, la vall del Serrat i Ordino al S, el Comapedrosa, el pic de la Serrera, vaja, el bo i millor de les muntanyes andorranes.
De baixada disfrutem de la neu que degut a les baixes temperatues es troba en un estat envejable. Per acabar els últims metres els realitzem per la pista fins on tenim aparcada la furgo. Un dia senzillament magnífic.




Tristaina a la dreta, a l'esquerra Comapedrosa



Salut
pep

5 de març 2012

PER CARRETERES DEL BAIX CAMP

Aprofitem que en David i un col.lega seu, en Paco, han pujat a Valls de calçotada per fer una ruta amb la bici de carretera. Finalment també s'hi apunta la Marta, que no se'n perd ni una. Sortim d'Alcover sobre les 9.15h en direcció a la Selva del Camp, que creuem per anar a buscar la carretera de Vilaplana. Primer però hem de pujar les rampes del coll de la Batalla, que deu ni dó si s'agafen amb ganes, sort que són curtetes...! 
De Vilaplana girem a la dreta per pujar cap a la Mussara, per mi la carretera més bonica que hi ha per arribar a les antenes. Un cop dalt continuem en direcció a la Febró i pujem  l'últim collet en direcció a Prades, on parem a la plaça a fer un mos. El temps, de moment, ens ha respectat força tot i que en la part final ha començat a bufar una miqueta d'aire i el cel s'ha començat a tapar.
Desfem el camí fins a l'encreuament del coll de Capafonts i ja en baixada cap al poble, per continuar ara per un fals pla fins la Cadeneta. D'aquí ens queda una lleugera pujada fins a Montral, des d'on tenim ja 12 quilòmetres de baixada continuada amb una carretera en excel.lent estat. El dia ens ha aguantat perfectament.
En total uns 76 km i uns 1700 m de desnivell en poc més de 4 horetes, que no estan gens malament per començar el matí de diumenge. Després, però, encostipat a tope... i dos dies al llit...!!!
La companyia, com sempre, excel.lent i amb noves cares, que sempre s'agraeix. Ara Paco ja saps que et toca, muntar-ne una per la vall d'Uxó. A veure si t'animes pronte...!









Salut
pep