23 de gen. 2012

EN BICI PER L'ALT CAMP I L'ALT PENEDÈS

Divendres 20 de gener. Ens trobem amb el Tomás a Nulles, ell surt de Tarragona i jo d'Alcover. La idea és anar a rodar una estoneta, jo fa gairebé 1 mes que no agafo la bici de carretera en sèrio...
Continuem de Nulles cap a Bràfim, les 4 carreteres i Montferri. Les zones obagues ens fan tremolar una micona però amb el sol que fa el fred passa ràpid. Continuem en direcció Salomó però agafem el trencall cap a Masllorenç i Masarbonès, un poble molt maco al què no havia estat mai. Ara ja el sol calenta i em trec la jaqueta i els guants, fa un dia estupendo! Baixem cap a la carretera del Vendrell, girem a l'esquerra i a la dreta per anar de dret a la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès i St Jaume dels Domenys. D'aquí agafem ja la carretereta que puja cap al Pla de Manlleu, on parem a fer un mos i un cafè. Decidim continuar cap a la Torreta, en direcció a Bonany, les Pobles i Santes Creus. 


Des d'aquí tornem per la carretera de Bràfim, Nulles i l'Argilaga, on ens despedim després d'unes horetes de bona bici i unes carreteres fantàstiques per aquesta pràctica de les dues rodes. Jo continuo cap a la Secuita, Vallmoll, la Masó, el Milà i finalment Alcover, acabant amb unes sensacions inmillorables.








Salut
pep

19 de gen. 2012

VÍDEO DE LA CABRERÈS 2011

Us deixo amb la pel.lícula de la volta al Cabrerès que vam realitzar amb la penya del Centre Excursionista de Badalona aquesta passada tardor. Que el disfruteu!!!



Salut
pep

12 de gen. 2012

AIGÜESTORTES

2 de gener de 2012. Em truca l'Alvar per fer la primera sortida amb esquís de la temporada, a la qual s'afegeixen en Manel, en David i l'Isra. Quedem a Artesa de Segre on carreguem tot el material a la furgo i agafem direcció a Espot. La pujada a Sant Maurici la realitzem en taxi, que ens deixa ja a la pista de pujada a Amitges. Està caient neu de manera tímida, però a mesura que avancem cau amb més força. Arribem al refugi lliure d'Amitges en un parell d'hores. Anem força carregats però la sorpresa arriba quan ens trobem una estufa de butà (val a dir que s'agraeix quan les temparatues a les què has de dormir i passar la tarda no pugen dels 0ºC). Abans de tancar-nos al refugi el cel s'obre una estona i aprofitem per anar a buscar aigua al llac gelat, on el Manel ens ensenya la seva tècnica depurada de les garrafes i el pal, tota una lliçó de supervivència.



L'endemà, dimarts 3 de gener, ens llevem amb un cel força ras i de color rosadet que augura fred intens. Sortim del refugi a uns -5ºC, però amb l'exercici ens va passant el fred de les mans. Arribem a un collet damunt de l'estany dels Barbs i se'ns obre ja espectacular el coll i el tuc de Ratera, que ens mostra la polcritud de la nevada de la nit anterior. El sol comença a iluminar el cim. El paisatge és gairebé fantasmagòric, crec que mai havia vist les muntanyes del Pirineu tan gelades! Arribem al port de Ratera d'Espot amb una ventada gelada intensa. Comencem a remuntar per les faldes del tuc de Ratera en direcció SO per evitar el vent. El cel sembla tèrvol però aguantarà. Trobem un recer on deixem les motxilles. En Manel i l'Isra pugem amunt amb esquís, la resta ho fem amb crampons i piolet. Arribem al cim del tuc de Ratera (2.862 m) després d'uns 40 minuts. Tenim gairebé tot el món a sota nostre! amb un blanc especial i obrint traça, que és el què ens agrada.



Fa força fred i baixem ràpid. El cel es comença a obrir mica en mica fins que després de passar altre cop pel port de Ratera es torna ben bé blau. Comencem a buscar la millor manera de baixar esquiant cap al llac Obago per entra neu acumulada durant la nit. La calor comença a ser intensa i la neu es desfà amb una rapidesa sorprenent. Finalment arribem al llac, on remuntem per l'esquerra per anar a trobar la millor baixada cap al llac i refugi de Colomers, on arribem sobre les 14.30h. Aprofitem per assecar pells i botes i menjar alguna cosa. La tarda és curta en aquesta época de l'any i decidim passar-la al refugi lliure que és com una nevera de fred. L'Isra i en Manel van a fer una mica més d'exercici pujant al coll de Caldes. És gairebé fosc quan arriben de nou al refugi. Sopem en companyia d'una gent que han pujat a peu i amb els què compartim llitera.
L'endemà, dimecres 4 de gener, ens llevem com cada dia sobre les 6h. Aquest cop el cel està totalment cobert i la neu no para de caure de manera copiosa. Esmorzem i tracem la ruta de tornada cap al port de Ratera. Anem tirant de GPS a estones, ja que la visibilitat és força dolenta. A mesura que avança el dia s'hi pot veure una mica més però els frontals ens han ajudat durant la primera part del matí.



Arribem al port de Ratera amb una boira espessa però que ens deixa endevinar el millor camí per passar a la banda d'Amitges. El vent gèlid ens acompanya fins que no baixem ja cap al barranc de Ratera en direcció a la pista que puja a Amitges. FInalment trobem la pista
i un grup d'excursionistes amb raquetes que volen pujar fins al port de Ratera, tot i que la previsió no es massa esperançadora.
De nou baixem a Espot amb el taxi i anem a menjar alguna cosa calenteta abans de tirar avall cap a Artesa de Segre. En definitiva 3 dies molt intensos de companyia, de paisatge, de converses pendents i de VIDA!!!
Gràcies companys.




Salut
pep

8 de gen. 2012

SERRA DE CHÍA

30 de desembre de 2011. Continuem per la vall de Benasque. Aquest cop decideixo pujar a la serra de Chía, des d'on tindrem una de les millors vistes cap a tots els massisos que envolten aquesta vall tan entranyable, per mi la millor vista que he tingut fins ara de tot aquest tresor natural.
Sortim del poble de Chía en direcció al collado de Sahún. Deixem la furgo al costat d'un abeurador, després de creuar una petita barrancada. Agafem sempre la pista principal que, en direcció S ens portarà fins a les àmplies pastures de Yermo Garuz. Aquí girem a la dreta ja per prats fins a una primera cabana de pastor, ben acondicionada per passar-hi la nit, amb llenya i tot. Continuem una mica més fins que trobem uns isards que ens vigilen des de les alçades. 
El dia és molt asolellat, fins i tot camino amb les mànigues arremengades, i la posta promet ser un espectacle d'aquells que costen d'oblidar. De tornada ens invaeix ja un cel rosat que projecta les últimes llums vermelloses als pics més alts, abraçant-nos amb un festival de colors increïblement maravellós. No tenim paraules, però ens mirem, contents, feliços, i la Tura belluga la cua. Què més es pot demanar?

massís del Cotiella
                                      
massís de Posets - Espadas - Eriste
massís de Maladetes

 


Salut
pep

MASSÍS DEL TURBÓN

La Múria i el massís del Posets - Eriste
28 de desembre de 2011. He pujat amb la Tura a Anciles per passar 3 dies i aprofitar que encara no hi ha neu per poder fer alguna excrusió per diferents talaies de primer ordre de la vall de Benasque.
Gallinero i Aneto
Anem amb la furgo fins a la Múria, des d'on continuem per la pista asfaltada a l'esquerra fins arribar a una zona de pic-nic. D'aquí continuem per la pista fins a trobar al camí de Selvaplana, que recórre la part N del massís del Turbón. Continuem aquesta pista fins arribar a una esplanada on trobarem una fita a la dreta. Agafem el camí que s'endinsa al bosc i el seguim fins que es converteix en senderó amb pujada molt pronunciada pel mig d'una barrancada. Després d'uns quants metres de desnivell acumulat arribem a la carena E del 
massís, per sobre de la coma de St Adrián. 
Aquí les vistes són ja impressionants. Podem veure des del Pedraforca i el Cadí fins al massís del Cotiella, passant per la vall de Boí-Taüll, el Vallibierna, les Maladetes, el Perdiguero, el Posets - Eriste, i la serra de Guara. El dia és fresc però molt assolellat.
Mirant el mapa decidim fer una tornada circular i ens dirigim cap al coll de la Múria, des d'on continuarem per la pista en direcció al massís del Baciero, i tornarem pel bosc, ara ja per senderó mig perdut (sort del GPS) fins arribar de nou a la pista de Selvaplana, i fins a la zona de pic-nic. 
Recomanable que no se us faci de nit mentre baixeu pel bosc.
Vall de Bardají i serra de Guara, al fons
cara O del Turbón
Massís Espadas - Posets (Llardana)
Serra de Baciero i Cotiella, al fons
                                      

Salut
pep