24 d’oct. 2011

MONT CARO - 1447 m

Ens trobem amb la Marta a Amposta i anem fins a Tortosa i Roquetes. Tirem una mica més amunt a la carretera i deixem la furgo en una esplanada al costat d'una casa. Ja fa temps, des que tinc la bici de carretera, que li tenia ganes al Mont Caro, el punt culminant de la província de Tarragona amb 1447 m, i una pujada des de Roquetes d'uns 24 km i 1400 m de desnivell acumulat, amb una pendent mitjana del 9,5%.
El temps està força ennuvolat però hi hem d'arribar "peti qui peti". L'asfaltat de la primera part és una recta al 4% plena de parxes i massa rugosa per anar amb la bici de carretera, però de cop i volta, en un revolt, el ferm canvia i es torna perfecte per anar pujant i fent camí. Les corves de la carretera es veuen perfectament, i en tot moment saps el què et falta, fet que pot desmoralitzar a més d'un. A l'alçada del monument de la cabra hispànica comencen a caure gotes suaus, que una mica més amunt es transformen en pluja fina, lo just per mullar-nos sencerets. La Marta porta molt bon ritme, jo vaig fent, em falten forces ja que l'esmorzar no ha sigut com cal, com moltes vegades pequem del mateix...
Arribem a la zona del Portell i fem una primera aturada. Llàstima que la boira ens impedeix gaudir del paisatge perquè les muralles de pedra que hem anat deixant enrera bé s'ho valen. Continuem per una zona més planera passant pel costat del refugi del Caro i d'una zona urbanitzada envoltada de pi roig i alzina. Continuem per la carretera que es torna a enfilar per l'esquerra entre la boira.
Arribem al cim del Mont Caro, 1447 m, envoltats de suor i boira. comença a fer fred i ens felicitem per l'alegria del moment. És una ascenció dura, llarga i plena d'emocions. En definitiva, una ascenció comlpeta que espero repetir amb un dia ben assolellat per poder gaudir de les vistes del Delta i les serralades adjacents.
La baixada l'agafem amb molta cura, l'asfalt està mullat i els pneumàtics també, així cal extremar precaucions. El fred és força intens a la part superior de la baixada, però a mesura que anem baixant desnivell la temperatura comença a ser més agradable. Tot i així arribem a la furgo molls altra vegada i ben "tiessos". Gràcies Marta per la companyia. Genial!























salut
pep

22 d’oct. 2011

ALT CAMP 100%

Aquest migdia tocava treure a passejar la bici de muntanya. el temps estava així així, però finalment ha millorat i el cel s'ha despejat. Aquesta és una de les rutes que faig servir per estirar les cames i apretar una mica amb el plat gros. Alcover cap a serradalt, pont de Goi, camí de Valls, camí de Masmolets, Fontscaldes, camí de Picamoixons, mitja pujada cap al coll Vell per poder fer la segona part del senderó del Pollo, sempre impressionant, camí de les canteres, Picamoixons, i ja per carretera de nou a Serradalt i Alcover. Uns 35 km disfrutons per fer amb una mica de brillo... en 1 hora 30 min, i uns 600 m +.


salut
pep

PEDALADA POPULAR ALCOVER 2011

El passat dissabte 8 d'octubre va tenir lloc la pedalada popular durant la fira de Bandolers d'Alcover 2011, i que coordina el Club Ciclista Alcover. Com cada any hi participo i en faig el vídeo. Espero que el disfruteu.



Salut
pep

19 d’oct. 2011

IBONS DE BATISIELLES - AGULLES DE PERRAMÓ

GR-11, al fons les agulles
de Perramó
Diumenge, 16 d'octubre, ens llevem, esmorzem tranquil.lament i mirem el mapa a veure on podem anar avui. Fa temps que no vaig pel marge esquerra de la vall d'Estós, a les agulles de Perramó i l'ibón de Batisielles. Així doncs deixem el cotxe a l'entrada de la vall i enfilem pista amunt (GR-11). Els boscos semblen una paleta d'ocres, verds i grocs. Estan genials de debò! Aprofitem per badar i assaborir aquesta tardor que ja ha arribat, per fi, com cada any a les valls del Pirineu.
Passem la palanca de Aiguacari i arribem a la cabana de Sta Ana. Hi fem una ullada i continuem pista amunt en direcció al refugi d'Estós fins a trobar una bifurcació. Deixem el GR-11 que continua recta i agafem el senderó ample que vira a l'esquerra i que ens portarà als ibons de Batisielles i Escarpinosa. Anem pujant entre fulles carabasses que van caient al nostre pas, com si ens donessin la benvinguda. El paisatge està de fàbula i ens convida a parar cada dos per tres. Finalment arribem al ibonet de Batisielles, on trobem també una cabana d'aixopluc i un cartell amb indicacions. 
tuques de Ixeia i agulles de Perramó
Continuem pel GR-11 en direcció a l'ibón de Batisielles seguint les marques vermelles i blanques, i on arribem després de 30 minuts. L'espectacle està servit: les agulles de Perramó ens acompanyen en tot moment, així com les tuques de Ixeia, que ens queden una mica més avall a l'esquerra. Al fons de la vall podem contemplar la Tuca de Mincholet i el pic de Escorvets, 2 punts imponents entre la vall d'Estós i la de Eriste.
La tarda encara aguanta, el dia és espectacular, però decidim tornar per l'ibón d'Escarpinosa, una joia amagada enmig de roquissars i arbres de color ocre que ens sorprèn, tot i la manca de llum. Continuem senderó avall fins a trobar l'ibonet de Batisielles i la pista de la vall d'Estós fins a l'aparcament on tenim la furgo.
Una excurssió molt recomanable en un dia de tardor o primavera si no es té cap intenció de realitzar l'ascenció a cap cim de la vall.



Perdiguero, Maladetes i agulles i ibón de Perramó

ibón de Batisielles i tuca de Mincholet






















Salut
pep

COLL DETH TORO I TUCA BLANCA DE POMERO

cim de Pena Nera amb el Malh de l'Artiga
 i la Forcanada a la dreta
dissabte 15 d'octubre. Fa un temps força inusual per l'alçada de l'any en què ens trobem. Aprofito per pujar de nou a Anciles i realitzar alguna ascenció que tenia al tinter, com moltes que en encara falten. Aquest pujo en cotxe fins la Basurta, una mica més amunt de l'Hospital de Benasque.
Comencem a caminar i ben aviat agafem el trencall cap al pla d'Aigualluts, on arribem uns 30 minuts més tard. Contemplem embadalits i trsitos la regressió que ha sufert la glacera de l'Aneto, gairebé no hi queda neu. Continuem, deixant la vall de Barrancs a la dreta, cap al fons de la pleta d'Aigualluts remontant la vall de la Escaleta, amb el sempre omnipresent pic d'aigualluts, que amb la seva proa de vaixell característica domina tota la zona, des del Mulleres, Salenques i Maladetes, passant pel Malh dera Artiga i fins al Salvaguardia i el pic de la Mina.
Trencalòs vorejant els pics d'Alba
llac deth Toro
Arribem al coll de Toro uns 20 minuts més tard, i ens depara amb tal sorpresa que hi fem parada per disfrutar del paisatge que ens envolta. Fem una ullada a la Vall d'Aran i comencem a trepar per les pendents herboses en direcció NO cap al pic de Pena Nera (2581 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista és superva, a vol d'ocell contemplem els massisos de les Maladetes, la Forcanada, el Mulleres, el Perdiguero, el Posets, les dents d'Alba, i un llarg etc de cims i serralades que s'albiren des d'aquesta posició tan estratègica. Seguim per l'aresta herbosa fins al collet que el separa de la Tuca Blanca de Pomero (2700 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista des d'aquest cim és altiva i generosa, i ens invita a la reflexió del més enllà. Disfrutem una bona estona amb el vol dels trencalossos que ens sobrepassen en tot moment.
Tuca Blanca de Pomero
 La idea era continuar per l'aresta que continua en direcció NO, però hi ha un parell de trams força exposats i no duc el cordino. Així doncs decidim baixar i dirigir-nos fins al fons del pla d'Aigualluts per les llomes herboses que els separen, triant la millor manera de baixar en tot moment, i anant perdent alçada progressivament, fins que trobem un indret molt eixerit on aprofitem per fer un mos.
Tornem al punt de partida pel mateix lloc per on hem pujat. Excursió molt recomanable així com aèria i un xic exposada, però amb pas segur farem cap a dalt d'aquestes talaies de segon ordre i sempre en l'oblit.


vall de la Escaleta. A la dreta coll deth Toro i Tuca Blanca de Pomero



Salut
pep

18 d’oct. 2011

ENTRE EL BAIX CAMP I EL PRIORAT

Surto amb la Marta d'Alcover i anem cap al Morell on hem quedat amb en Tomás, que ve de Tarragona. Ela he proposat de fer alguns colls del Baix Camp i el Priorat. Sortim del Morell i enfilem cap a la Selva del Camp, des d'on continuem cap al coll de la Batalla (11%), Vilaplana i Alforja. Des d'aquí comencem el segon coll del dia, el d'Alforja, que dóna pas a la comarca veïna del Priorat. Llàstima que la boira del matí no deixa entreveure el massís del Montsant, tan proper i tan llunyà alhora. Baixem fins a la cruïlla que ens durà, a mà esquerra, fins al coll de Marrades o de Porrera, on arribem mitja hora més tard. Busquem un bar i disfrutem de la companyia i l'activitat que hi ha al poble.
Sortim en direcció a Reus per pujar el coll de la Teixeta des de la seva vessant N. D'aquí baixem cap a Duesaigües, Montbrió del Camp, Riudoms i Reus, on anem a buscar la carretera del Morell, esquivant els cotxes que es mouen per la capital del Baix Camp. Arribem de nou a la rotonda del Morell i ens despedim d'en Tomás, mentre la MArta i jo continuem cap a Vilallonga i Alcover, després d'un matí d'aquells que et deixen molt satisfet, tant pel temps que ens ha respectat en tot moment, com per la companyia, però sobretot per l'espectacle que ens ofereix la Natura, que com sempre és la font més immensa d'inspiració, tant pels ulls com per la ment.















salut
pep

13 d’oct. 2011

MIRAMAR

Avui tocava una altra posta de sol que feia temps que no veia. Així hem agafat i hem anat fins al poblet de Miramar. D'allí hem agafat en direcció a les antenes, però hem decantat a la dreta per anar fins al mirador que hi ha de cara a la Conca de Barberà, des d'on es contemplen imatges tan boniques com les fotos que teniu a sota. No és un camí difícil i s'hi arriba en 20 minuts des del poble. Porteu una mica de roba perquè quan marxa el sol fa un "virujillo"...!






Salut
pep

PUIG CABRER O TORRE DEL PETROL - PICAMOIXONS

Una tarda d'aquelles que estàs per casa i penses: "avui em ve de gust veure la posta de sol", i un dels primers llocs que em va venir al cap`va ser el puig Cabrer o Torre del Petrol. Així doncs sortiem de Picamoixons pel cementiri en direcció a Fontscaldes. Deixem el cotxe on poguem sempre que no faci nosa i comencem a caminar per camí enportlanat passant pel costat del mas de Poetó. Continuem sempre pel camí principal, que lentament va guanyant terreny i alçada. Anem seguint els indicadors de fusta fins arribar a pista més pedregosa. Quan portem uns 25 minuts caminant per la pista trobem, a mà esquerra, l'inici d'un senderó que ens portarà fins a la Torre del Petrol. La vista comença a ser força bona, sobretot cap a les Guixeres i la plana de l'Alt Camp i el Tarragonès. 
Arribem a dalt el puig Cabrer. La llum és encisadora i el paisatge llueix d'allò més. Ja hem estat altres cops aquí dalt, peròla naturalesa fa que cada vegada sigui especial. Ens asseiem encarats cap al sol, que a poc a poc es va ponent i desapareixent per darrera el coll de Capafonts, deixant al seu pas una paleta de colors ocre increïble.
Després de reflexionar desfem el camí de pujada fins a la furgo. Ha estat una posta inoblidable i poètica. Molt recomanable!
la lluna brillla damunt el massís del Montmell

el sol es pon deixant Castell Dalmau en sombres

les Guixeres separen la Conca de Barberà de l'Alt Camp








salut
pep

11 d’oct. 2011

PRIORAT - BAIX CAMP I RIBERA D'EBRE

Dissabte havia estat hora de treure la Gary Fisher a fer un tomb fins a Montserrat. El diumenge tocava "passejar" a l'Orbea. Així doncs em trobava amb companys de Badalona a Falset, des d'on agafariem direcció Marçà, Capçanes i els Guiamets. El dia es prometia esplèndit però anavem una mica tapadets pel què pogués ser. Continuavem per la carretera de la Serra d'Almos i ja fins a Tivissa, des d'on, abans d'entrar al poble, enfilariem amunt cap al coll de Fatxes. Aquí la calor ja es feia notar més. 
Continuavem en direcció a Pratdip per fer la fantàstica i solitària pujada al poblet de Llaberia. Després de disfrutar breument de les casetes i els carrers de pedra, així com de les panoràmiques que ens ofereix l'indret tornavem a l'encreuament per seguir cap a l'ermita de Sta Marina, on parariem a fer un mos: pà amb tomàquet i truita, i per variar un bon porronet de vi del Priorat.
Seguim avall cap a Pratdip, un pintoresc poblet enmig de roquissars a mig fer, i baixem cap a Montroig. D'aquí ja tot en pujada, fins al coll Roig i en baixada molt ràpida a la Torre de Fontaubella, des d'on tornariem gairebé planejant fins a Marçà i novament a Falset. Una jornada fantàstica de bicicleta, sense massa trànsit, amb una climatologia excel.lent i una companyia fabulosa. Merci Eduard per la proposta!




Salut
pep

10 d’oct. 2011

SANTES CREUS - MONTSERRAT EN BTT

Dissabte passat la penya de btttarragona organitzava amb en Pep Cabestany i en Josep Suller al capdavant una pedalada d'aquelles memorables: Tarragona - Montserrat. Els que no voliem matinar tant i estavem més aprop de Santes Creus sortiem d'aquesta localitat sonre les 9.30h. Allí, puntuals, ens esperava l'autocar que ens aniria fent tots els habituallaments de la ruta prevista pels organitzadors.
Enfilavem doncs, uns 33 bikers, en direcció al Pont d'Armentera, mas d'en Ferran i mas de Recasens per arribar a sota del puig de les Bassetes per pistes i camins de carro força pedregosos i amb una pendent considerable. D'aquí agafariem ja la pista asfaltada que ens portaria al segon habituallament, just per sota del Montagut (964 m). D'aquí arribariem al puig Castellar i St joan de Mediona gairebé resseguint les marques de GR-172, però abans de dinar enfilariem les últimes rampes de Sta Marina d'Orpinell per arribar a l'urbanització de la Font del Bosc.
Després de dinar, ja amb la panxa plena, aniriem fins a Piera encara pel GR-172, però per un terreny més vast i polsós, ple de barrancades i senderons força divertits, passant pel castell de Cabrera i el Bedorc. A partir d'aquí ens esperava l'última pujada forta fins al coll de Can Massana, deixant ja el GR-172 i enfilant cap a ca n'Aguilera i remontant la seva riera amb rampes prou dures de fins al 16%, i arribant al coll del Bruc, des d'on, ja amb la posta de sol, s'entreveien les agulles dels Frares i les parets dels Ecos de Montserrat.
Un cop al coll de can Massana, carretera i manta fins al monestir de Montserrat, on arribariem sobre les 20.30h, per fer una foto de grup fantàstica.
Només lamentar alguna baixa per caiguda, unes quantes punxades, i sobretot molt bon rotllo, retrobament amb antics companys de bici i amb nouvinguts que van poder assaborir una diada de BTT en estat pur.














Salut
pep