30 d’abr. 2011

LEARNING TO FLY ...

Us deixo amb aquest altre mini-reportatge de la Steph Davis escalant una de les fisures més complicades de la zona d'Indian Creek, Learning to Fly (Utah). Un tipus d'escalada on només et pots aguantar introduïnt els dits o la mà a la fisura i rotar el braç per fer que la mà o els dits es quedin atrapats dintre. Sembla mentida com es pot aguantar el cosa amb aquesta tècnica ...

Learning to Fly from steph davis on Vimeo.



Salut
pep

IN THE WOODS: senzillament bonic ...

He trobat aquest vídeo al Vimeo i m'ha semblat súper maco!!! La música, els colors, l'slow motion que es fa servir... us el deixo perquè també el disfruteu.

In the woods. Canon 7D slow motion. from Andy Reale on Vimeo.



salut
pep

25 d’abr. 2011

ESCÒCIA CENTRE I HIGHLANDS


Arriba setmana santa i aprofitem per voltarla una mica. Aquesta vegada hem triat Escòcia, ja fa temps que li teniem ganes i és una bona oportunitat.
Vam començar a l'aeroport de Prestwick on haviem llogat el cotxe. Altre cop conduir per l'esquerra, sort que a Irlanda ja vam fer pràctiques...!!!
Passem per Glasgow, on estem tot el matí, és més bonic del què pinten les guies, i a part va fer un solet magnífic. Continuavem cap a la costa oest passant per l'extrem occidental del parc nacional Loch Lohmond & the Trossachs. Passem pels poblets de Greenock, Tarbet, Invernaray, Kilmartin, fins arribar a Oban, un poble costaner on trobem la primera destileria de whisky, i on ens allotgem al primer Bed & Breaskfast recomanat per Lonely Planet. Per ser el primer dia el temps ens ha respectat força, tot i i així ha estat molt núvol durant tot el dia amb algun ruixat inclòs.

Fort William i castell d'Edinburgh
La gent és molt amable, i ens indiquen i ajuden quan ho demanem. Tirem de Guinness perquè la cervesa local no està massa recomanada ni anunciada.
El segon dia resseguim un trocet de costa i arribem al castell enrunat de Dunolli, després girem cua i agafem direcció Fort William, on arribarem per passar la segona nit. Som a la porta de la muntanya més alta de tot el Regne Unit, el Ben Nevis (1344 m), però de moment no l'hem pogut veure perquè encara continua el cel tapat. Aquest poble no té tanta vida com Oban, però fem un tomb pel carrer peatonal, i aprofitem per anar a veure el monument de Glenfinnan, devant el Loch Shiel. La gent del bed & breakfast són molt acollidors. L'endemà tenim la intenció de pujar al Ben Nevis, però la previsió meteorològica no és massa bona, així que decidim fer una excursió alternativa per la vall de Glenn Nevis fins a la cascada "princess veil", una caiguda de 100 m enmig d'una vall ampla i grandiosa.

catedral d'Edinburgh, castell de Menzie i llac Lohmon
Després de l'excursió agafem direcció a Inverness, passant primer per Fort Augustus i el Loch Ness, tot i que encara no hem vist el monstre... El dia ha aclarit i el paisatge es transforma en una estora verda i marrón, i amb neu a dalt a les muntanyes, deixant un paisatge fabulós que agraïm moltíssim.
Arribem a Inverness i trobem un altre bed & breakfast al centre mateix del poble. Som a la ciutat més gran de les Highlands del nord i el solet continua brillant. Aprofitem per probar unes cerveses ecològiques que fan a les Black Islands, una mica més al nord, i on anirem el dia següent. Inverness ens ha captivat i hi passem tota la tarda amb molta tranquilitat.
L'endemà continuem cap a Nairn, Grantown-on-Spey i Aviemore, on parem a dinar. Avui també fa un dia fantàstic amb un sol maravellós i ho aprofitem de valent. Aprofitem per pujar anar fins al Loch Morlich, on disfrutem de la vista de les muntanyes del parc nacional de Cairgorms. Quina tranquilitat. Continuem avall cap a Kingussie, Newtonmore, Dalwhinnie i Pitlochry, on pararem a dormir. Al bed & breakfast coincidim amb una gent de Granada i Badajoz. Esmorzem junts, bon rotllo! La nit anterior vam estar sopant a la destileria de Moulin que estava recomanada per la guia, i no ens va decebre. L'endemà vam visitar la destileria més petita d'Escòcia: Edradour. Per fi vam aprendre com feia el whisky aquella gent!!
El paisatge és més bonic en aquesta zona i les ovelles formen part d'ell, són inseparables.

béns, Inverness i gaiters a Edinburgh
L'endemà continuem per entre boires matinals i ens arribem al castell de fades de Menzies, on trobem el primer escocès amb faldilles, per fer-se la foto, és clar ...
Seguim avall cap a Aberfeldy, Crieff i Stirling, on passem la nit següent. Stirling és d'una bellesa captivadora: l'església, el cementiri, el castell, els carrers medievals en baixada, i amb una vidilla important. Hi passem una bona estona fins que el sol es pon.
L'endemà arribem a Edimburgh a mig matí. La capital imposa. El sol brilla i els carrers són plens de vida. Hem trobat un altre bed & breakfast en ple centre, a 10 minuts del castell i la Grossmarket. Els carrers són elegants i la pujada al castell és plena de turistes, potser tots els què no haviem trobat fins ara... Fem la visita esperada al castell que, amb la seva història ens captiva encara més. Diuen que és una de les capitals més boniques d'Europa, i crec que ténen tota la raó en aquesta afirmació. Si més no les podria comparar amb Praga, Gdánsk o Cracòvia.
En definitiva un viatge esperat ple de tranquilitat i racons que han quedat per veure,potser per més endevant... segur que no es mouran ...

Castell Urquart i llac Ness

Salut
pep

22 d’abr. 2011

4ª MOSTRA DE LLIBRES DE LA RIBERA D'EBRE

El proper dissabte 23 d'abril de 2011, diada de St Jordi, el CERE (Centre Estudis de la Ribera d'Ebre), realitza la 4ª Mostra de Llibres de la Ribera d'Ebre a la localitat de Flix, on he estat invitat per presentar la guia de BTT que va sortir ara farà 1 any.



salut
pep

14 d’abr. 2011

REUS PEDALA 2011

Ja tenim aquí el Reus Pedala 2011, la festa de la bici a la ciutat de Reus.
Cliqueu a la foto per veure les notícies del Canal Reus TV.



Trobareu més info a la web de bicicamp: www.bicicamp.org

salut
pep

7 d’abr. 2011

TUC DE MULLERES (MOLIERES), 3010 m

Dilluns enfilem amb l'Alvar cap a l'hospital de Benasque, on deixem el cotxe. Carreguem amb la tenda i menjar, i comencem a foquejar primer fins la Besurta i després fins a Aigualluts, on plantem la tenda. Ha nevat una mica però el temps aguanta bé. La previsió per dimarts és excel.lent. Passem una mica de fred durant la nit i no dormim massa, però el cel és covert d'estrelles, bon auguri.
L'endemà el cel està radiant. Les faldes de l'Aneto per la part de Barrancs mostren els pocs centímetres que han caigut d'una puresa blanca increïble. Esperem trobar-los també a la zona del Mulleres.
Comencem a foquejar ja per l'esquerra del pic d'Aigualluts, que cautelós guarda aquest racó de món. El barranc està bastant gelat i podem anar fent, sortejant l'estret congost sempre per la part on no hi córrer tanta aigua. Arribem a la zona de Escaleta, on trobem el coll del Toro, una zona molt poc visitada i tremendament especial. Sempre ens vigila la forcanada pel l'Est. Continuem en direcció als estanys de l'Escaleta, que ara estan coberts de neu, tots menys l'estany alt de l'Escaleta, que ens deixa veure les seves aigues turqueses.
D'aquí comencem ja les 2 últimes pales que ens retenen de assolir el tuc de Mulleres, que mica en mica anem assolint, fins que arribem a la cresta cimera, on ens descalcem els esquís i pujem a peu fins al cim.
Les vistes són d'escàndol: cap a l'O tenim totes les Maladetes amb l'Aneto, Margalida, Tempestats, els Russels, Salenques, Posets; cap a l'E tenim vall Ferrera, vall Fosca, i Vall d'Aran; cap al N tenim els turons de Bagnères de Luchon.
Fem un mos a recer de l'aire, fixem les botes per la baixada, i disfrutem d'una neu excel.lent en la part alta-intermitja de la muntanya. Els esquís van sols, i nosaltres també baixem totalment sols. Això és un escàndol !!! La part més baixa, però, es fa una mica pesada, ja que no hi ha pendent i la neu està ja molt tova. Tot i així triguem unes 2 hores i mitja en superar els 1300 m de desnivell que separen el cim de l'Hospital.





salut
pep

2 d’abr. 2011

PRIMAVERA A LA CONCA ...

Fa un matí espatarrant. El Truji i el Jony arriben puntuals a casa. Carreguem les bicis a la furgo i tirem cap Montblanc. Aparquem a St Francesc i comencem a pedalar. La intenció és fer un tomet eixerit per la Conca, ara que el verd es mostra en un espetacle de paleta de colors. Ens dirigim cap al cementiri on trobem indicadors cap a Prenafeta i més endevant cap a Barberà de la Conca, on arribem mitja hora més tard. Fem una primera parada ja que el dia s'ho val. Continuem per pista asfaltada i practicament en baixada fins Sarral. Anem a buscar el GR i l'indicador cap a Rocafort de Queralt. Aprofitem el solet de la plaça de l'església per fer una segona parada i un "xampú" per agafar forces. La pujada cap a Forès no és pas fluixeta, però abans passem a fer una visita al castell de Rocafort. Arribem a Forès una estona més tard després de fer la pujada pel GR i de trobar-nos un grup de bikers de Reus.
Abans d'arribar a Forès, però, les vistes ja es veuen impressionants e inacabables. La verdor gairebé cega els ulls. Són les 13.30h. Anem a buscar el bar "El Mirador" i ens demanem uns entrepans i un altre "xampú". De postre un caraja del Mono, que sempre ajuda a fer passar el fred. Agafem ja la baixada cap a Solivella, primer pel camí de Sarral però ben aviat ens anem decantant a la dreta fins arribar a la carretera T-233 i més endevant amb la TV-2336, que ja no deixarem fins a Solivella. Aprofitem per fer una parada a la plaça de la font d'aquesta vila, i continuem pel camí del cementiri, i per la dreta fins arribar al cementiri de Blancafort, on arribem 15 minuts més tard.
De Blancafort continuem pel camí de la Guàrdia i Montblanc, on arribem sobre les 17h, després d'un dia intens de BTT, bones vistes, natura a tope, i una molt bona companyia, amb moltes rialles. Gràcies companys !!!






Salut
pep

L'UNICORN DE PORCELLANA

Us deixo amb un curtmetratje que no té res a veure amb cap aventura de muntanya, sinó amb l'aventura de la VIDA. A mi m'ha fascinat. Espero que ha vosaltres també.



Salut
pep