25 de nov. 2009

Tardor a la serra de Prades - part 2


Dimarts, 24 de novembre, aprofitem amb el Jordi per anar a investigar una zona que ja fa temps que tinc al cap: el Vilosell. Sortim del monestir de Poblet en direcció a Vallclara, passant pel castell de Riudabella, que sempre alegra la vista. Fa una temperatura de conya per anar en bici tenint en conta l'època de l'any que estem. Arribem a Vallclara seguint pals indicadors i continuem cap al Vilosell, primer per camí asfaltat i després per pistes en molt bon estat. Quines vistes més boniques del Pirineu, llàstima que hi hagi aquell pèl de calitxa ... Parlem amb un noi del poble per veure com està l'antic camí que porta cap a Vilanova de Prades, únic pas entre les 2 vessants de les crestes de la Llena, i ens diu que el tram de senderó està molt desfet però que s'hi pot passar. Anem-hi doncs !! Efectivament hi ha un tram que està molt malmès, sobretot per les riuades, però també per les motos que fan molt mal. Arribem a Volanova amb una temperatura més que bona i continuem per la vall dels castanyers fins a trobar el camí sorrenc que durà al coll del les Masies. D'aquí pujarem al coll del Bosc, ja sota la Baltassana, i gaudirem ja de la baixada pel senderó del Tillar, fins arribar a la carretera, que de nou, ens durà a Poblet. Sortida recomanable tot l'any però especialment a la tardor, com estan els boscos que pujen al coll de les Masies, impressionants ...!
Us deixo amb unes fotos.





salut
pep

VOLTA A MONTSERRAT



Dissabte, 21 de desembre, sembla que el temps ja comença a ser el què toca. A les 7.30h hi ha una boira que refreda el cos. El Punki s'ha adormit però tot i així arribem a Collbató a les 9.10h. Allí ens esperen el Pito, el Manel i el Paco, uns amics de Badalona. La proposta és realitzar la volta al massís de Montserrat, però la boira continua fent la guitza, Tot i així decidim tirar endevant i donar-li la oportunitat d'escampar "la boira".
Comencem de Collbató a Monistrol per carretera fins al funicular i després agafant un camí que voreja el Llobregat fins arribar a la sortida del poble. D'aquí continuem pel torrent del Rossinyol fins a la Calzina per un PR. Girem a l'esquerra per asfaltat en pujada fins a trobar a la dreta un camí de carro amb un pal indicador. Aquí la boira ja comença a mullar ... Arribem al fons d'una barrancada seguint les marques de GR que porten fins a st Jaume de Castellbell. Arribem a una pista, continuem encara pel GR-4 fins a una urbanització. Aquí seguirem el GR durant uns metres fins a trobar un pal que ens indica l'ermita de st.Esteve de Marganell. Ens hi arribem i continuem cap al poble del mateix nom. Quina zona més bonica i això que estem envoltats de boira ...
De Marganell continuem per una pista marcada per un GR i que ens ha de dur fins gairebé al coll de can Massana, però la nostra sorpresa arriba quan el camí de carro queda totalment tallat per la vegetació, amb la qual cosa hem de tornar enrera fins al poble i continuar per la carretera fins al coll. Quina guitza, al menys comença a sortir el sol!! Un cop al coll continuem pel camí del Bruc per seguir cap a can Jorba, la Vinya Nova i de nou a Collbató.
Quina volta més fantàstica, tret del tram de carretera. Hi haurem de tornar quan el temps ens doni una treva ...





salut
pep

16 de nov. 2009

Serra de Miramar


bDiumenge, 15 de novembre, ens trobem amb el Pep, la Nuri i el Punki, que juntament amb el Pito i el Manel estan decidits a descobrir la "meca" del BTT de l'Alt Camp: la serra de Miramar.
Sortim des d'Alcover en direcció a Picamoixons, pujem cap a les canteres per arribar a Fontscaldes. Continuar cap a Miramar pel camí de "la Selva" i disfrutar de les excel.lents vistes que ens ofereix aquest dia tan inusual com calorós de tardor. Continuem avall per trobar la pista que puja al coll de Prenafeta, des d'on baixarem pel senderó fins arribar a la bifurcació on trobem el senderó que puja fins al castell, des d'on tornem a tenir unes vistes esplèndides de la Conca de Barberà. Baixem cap al poble per fer una llangonissa amb mongetes i una crema catalana, que ens ajudaran a continuar cap al poblet de Lilla. Després la pujada cap al coll Vell i senderó del "pollo" i la "mineta" per acabar un dia de BTT com cap altre, i amb l'orgull de poder descobrir les meves contrades als amics que s'ho mereixen ...




salut
pep

Tardor a la serra de Prades


Dissabte passat, juntament ab el Pito i el Manel, varem aprofitar la bonança per viure la tardor a la serra de Prades sobre la bicicleta. Començavem a Poblet en direcció a la vall de Castellfollit, continuar cap al Titllar i pujar fins al coll dels Masos i al coll del Bosc. Continuar pel GR fins al punt més alt de la serra: el tossal de la Baltassana. Decidiem per unanimitat anar cap a Rojals a fer un "carajillo" a la Socarrimada, abans però fariem una visita a la Mola dels 4 Termes, i després, ben animats baixar per la Pena i el senderó del Colom fins a Poblet de nou. Una volta ben apfotifada, amb quilòmetres i desnivell, i sobretot envoltats d'una natura ben propera i colorejada. Us deixo amb unes fotos.


salut
pep

9 de nov. 2009

Les Virtuts en BTT



Dissabte passat, 7 de novembre, ens tornavem a trobar amb l'incombustible Punki després d'uns mesos de "paron". Com que el temps tampoc acompanyava massa (feia un vent de 1000 dimonis) li vaig proposar de sortir de l'ermita del Remei, pujar als masos de Vilella i agafar el senderó que puja a l'ermita de les Virtuts, del qual en sóc un gran enamorat. La baixada que ens restava parla per sí sola: gairebé 4 km de baixada per un senderó acollonant ciclable en un 90% !!



salut
pep

3 de nov. 2009

Els Ports 2009


Dissabte passat, 31 d'octubre, em vaig deixar enredar pel Pito i la gent del CEB de Badalona per realitzar una ruta de 2 dies pel SO del massís dels Ports, entre la Sénia i Beseit.
Primera etapa: la Sénia - Beseit. Sortiem doncs de la Sénia sobre les 9.30h en direcció al Mas de Barberans. Abans d'arribar-hi, però, agafariem la pista a mà esquerra que puja cap a les Casetes Velles i el refugi del mas del Frare, on haviem realitzat ja un desnivell d'uns 800 m. D'aquí agafariem el senderó que surt darrera mateix del refugi per anar a parar al barranc de Capatx i més endevant per camí de carro fins a al barranc de Millers. Aquí vam aprofitar per fer un mos. Durant la baixada ja s'havien produït les primeres punxades i començavem a patir per si tindriem temps de conpletar la volta que proposava el Pito (i és que aquest paio és un enredo ...). Continuavem uns metres per la pista del barranc de Millers per agafar la pista desbrossada a mà dreta que puja al coll de Navic i ja per senderó ESPECTACULAR el coll Roig, on trobariem ja les marques del GR-8 que ja no deixariem fins a Beseit. A partir d'aquí la jornada es tornava com a mi m'agrada: Senderó per un tubo, i amb un 85% de ciclabilitat. COLLONUT!! Tot i que el temps s'anava tirant a sobre el senderó cada cop era més divertit, frondós, amb clarianes i amb unes vistes de la posta de sol impressionants. Què més es pot demanar...? Arribavem a Beseit sobre les 18.30 h després de passar pel mas de Borràs, coll del Ganxo i el barranc de les Marrades. Abans però d'arribar a la fonda 2 punxades més. Quins trons!! Abans d'anar a la dutxa vam haver de reparar unes 4 punxades més i 1 radi de la roda del darrera que se m'ha trancat a la baixada. Ara sí, toca dutxa i cervesa, quin descans per fi.

Diumenge 1 de novembre, segona etapa:Beseit - la Sénia. Obrim la porta del garatge on haviem guardat les bicis i ens tornem a trobar 3 rodes punxades. Hòstia potser es van quedar amb ganes de més i aquesta nit passada han tornat enrera per fer el senderó ple de pedres :-).
Comencem la jornada per la pista asfaltada que porta al Parrissal, però ben aviat girem a mà dreta per enfilar al barranc i els estrets de Marraixa. Cullons, la pista no para de pujar!! No em vam tenir prou ahir? El Pito ens mira i riu el molt ... Tornem a fregar els 1100 m d'alçada, sóm al coll de la Siset. A l'altre costat de barrancada podem veure l'ermita de st Miquel d'Espinalvar. Fa un dia assolellat i comencem a tenir la cara plena de suor. Continuem amunt cap al coll de la Creu i una mica més endevant ens arribem a fer un beure al refugi de la Font Ferrera. Que guapo que és el paisatge aquí dalt! Boscos pre-alpins i una temperatura súper agradable. Tornen els incidents, un pneumàtic s'ha "rajat". L'Isra posa un troç de càmera perquè no perdi tan d'aire, però haurem d'anar en compte. Continuem pel Gr-7 passant pels masos del Sargento i Vallcaneres per empalmar més endevant amb el barranc del Retaule. Aquí aprofitem la proximitat per fer una visita a la fageda on trobem a lo faig pare enmig de colors de tardor. Aprofitem per dinar. Després una espectacular i llarguíssima baixada pel barranc de la Fou fins a l'embassament d'Ulldecona i ja per carretera fins la Sénia.
No em surten les paraules, potser més endevant ... Merci Pito !!!!!
Si voleu veure el video de la sortida aneu més avall ...! no us ho podeu perdre.


SI VOLS VEURE + FOTOS CLICA AQUÍ



Podeu veure el video del cap de setmana a sota ...




salut
pep