31 de març 2008

Ruta per la Conca de Barberà

El passat dia 21 de març de 2008, aprofitant que era festa ens varem reunir uns quants btteros de Valls, l'Espluga i Sabadell per realitzar la ruta del Cister. L'aventura va acabar però en un tomb fantàstic per la Conca de Barberà, ja que ens vam desviar massa de la ruta que teniem pensada fer.
El tomb va ser: Valls, Figuerola, coll de la Coloma, Prenafeta, Montblanc, Espluga, Poblet, Senan, Omells de na Gaià, Vallbona de les Monges, serra de Belltall, Rocallaura, serra del Tallat, Solivella, Pira, Barberà de la Conca, Cabra del Camp, Figuerola, Valls.

En total 113 km i 2400 m de desnivell per un dia de festa fresquet però assolellat.

Us deixo amb algunes fotos.






Si voleu verue'n més cliqueu aquí
salut
pep

Camí de St Jacques de Compostelle - Setmana Santa 2007

Doncs ja fa un any que ens vam decidir a acabar el què el Jordi havia començat l'any anterior: el camí de St Jacques de compostelle, vessant francesa. Ell l'havia fet des de Carcassone fins a Oloron St Marie, i quedava per fer el tros d'Oloron a Roncesvalles, en total 3 jornades i uns 240 km per valls de sembrat verdes, muntanyes nevades de contrafons, poblets de somni, cases rurals molt acollidores i com no pluja.

Sortiem d'Oloron St Marie després d'haver fet nit en una casa rural al poblet de Estialesq. Agafavem direcció O i passavem per pistes, amb i sense asfaltar, que unien poblets com Moumour, Esquiule, Hospital St Blaise, per arribar a l'hora de dinar a Mauléon-Licharre. Després amb la panxa plena tocava arribar a Pagolle, on teniem la casa rural encomanada per dormir, i on ens haguessim quedat més d'un dia. Quin lloc tant idílic!

L'endemà tocava sortir d'hora, tot i que fotia un fred que albirava les ànimes, per arribar a Juxue després d'unes rampes asfaltades infernals i de fer-nos amics d'un gosset que tenia ganes de gresca. De Juxue vam anar a trobar la GR-65 a Ostabat, i d'aquí, ja per GR fins a St Jacques Pied de Port, bonica població però encara més turística, que es troba al peu del coll de Ibañeta, just a sobre del monestir de Roncesvalles. Aquell nit teniem reservada una casa rural al llogarret de Iturburia, a les afores de St Jacques Pied de Port i de camí a Roncesvalles .

Per últim, i degut a la qüantitat de neu que hi havia per sobre del 1500 m, vam haver de modificar el trajecte i fer els últims km per carretera, ja que la GR estava impracticable.

En total 4 dies súper agradables, tan per la companyia, com pels paisatjes, com per la ruta, que segons tenim entès sóm els primers catalans que la completen.

Us deixo amb alguna foto.





Si voleu, cliqueu aquí per veure més fotos.
salut
pep

28 de març 2008

Zona Volcànica de la Garrotxa - Vall d'en Bas


ermita de st Feliu del Riu






La setmana santa del 2008 hem anat a a visitar terres gironines, en concret les valls d'en Bas, la dels volcans i la de Sadernes.
Vam començar per la de Sadernes amb un dia resplandent, pero abans passàvem per Besalú per visitar una fira de forja que hi havia a la seva ermita de st Feliu del Riuplaça major. Un cop cansats de tanta gent vam decidir tirar amunt cap a Tortellà, Montagut i Sadernes, que en realitat no és un poble sinó una casa pairal envoltada d'una vegetació magnífica i de l'ermita de Sta Cecilia. Aquí aprofitem per fer un mos i comencem l'excurssió cap a l'ermita de st Aniol d'Aguja pel barranc del mateix nom. Ens trobem gent escalant a les impressionants parets que envolten l'engorjat que hi ha al principi del barranc. Més envant el paisatge s'obre i deixa pas a una frondosa vegetació d'alzina i pi roig protegida en tot moment per murallons de roca que s'alcen un centenar de metres, entre ells el salt de la núvia. Hem canviat els plans, i enlloc d'arribar-nos a st aniol un cop arribats al bonic pont d'en Valentí continuem la pista asfaltada amunt fins arribar a l'ermita de st Feliu del Riu. El temps comença a amenaçar pluja i la vall és massa fonda per aventurar-se.

cingleres de gitarriu
Salt de la núvia
vall de st aniol
escola d'escalada de sadernes
pont d'en valentí
Després d'aquesta bonica passejada, tocava, l'endemà, sortideta amb BTT pels volcans. La ruta va ser la següent: les Preses, fajeda d'en Jordà, GR-2 fins al volcà sta Margarida, Sta Pau, volcà Croscat. En total uns 25 km i 300 m de desnivell per gaudir d'uns boscos impressionants i uns paisatges de conte.
Fajeda d'en Jordà
sender Gr-2
ermita de st miquel de la cot

pujant senderó a la fajeda
tura a la fajeda tornant a les preses

tornant per la fajeda
carrer de sta pau
Per últim i ja que el temps estava empitjorant vam fer una visita al volcà sta margarida i a la vall d'en Bas, els poblets del Mallol, st Privat d'en Bas i els Hostalets. També vam fer la curta excurssió al salt de Sallent que hi ha damunt st Privat. Bonica excurssió per realitzar en una tarda...


cràter del volcà sta margarida

salt de sallent a st Privat d'en Bas

la vall d'en Bas des del Mallol
Salut
pep

14 de març 2008

Espluga - Lleida en BTT


12 de març 2008
Doncs sí senyor, abans d'ahir els 4 Peps que ens trobavem a l'Espluga de Francolí feiem el nostre rècord personal de km damunt la BTT. Vam sortir de l'Espluga a les 8.50 i hi tornavem a arribar sobre les 19.30, després de realitzar 138 km en 8 hores i 40 min. Adjunto comentaris del Pep Cabestany i la seva web :

"Aquesta ruta neix en un moment d'aquells "d'ofuscació" en el que ens engresquem comodament asentats i ningú es tira endarrera... i dit i fet, el dilluns nit ho decidim i dimecres a les 9 ja estàvem pedalant. Crec que va ser un récord personal pels 4 participants ja que (em sembla) cap de nosaltres havia fet anteriorment 138 quilòmetres de btt, amb unes dades com 8 hores i 40 minuts pedalant, 1760 metres de desnivell acumulat (sort que només és una pendent mintjana del 2,74%) peró amb altres dades difícils de quantificar...un vent constant de cara que ens va dificultar l'anada a Lleida (peró ens va ajudar a la tornada), una ruta excel·lent...auitènticament rodadora, sense carreteres (llevat d'algun tram per pistes agrícoles asfaltades)"

Us poso algunes imatges i els links on trobareu més fotos de la sortida ... Realment increible !!
foto grup a l'ermita dels Torrents a Vimbodí
foto grup a les coves del moro al Cogul
foto grup a la plaça major d'Aspa
aprofitant el rebuf degut a la ventada
Camp d'aviació de Lleida, es pot veure el fort vent que feia ...

pedalant al costat del canal de Lleida a Balaguer

foto grup a la Paeria de Lleida abans de dinar
Picardia travessant el canal de Balaguer
rodant pel canal de camí a Juneda
museu privat de cotxes antics dels Omellons
font Juliana abans d'arribar a Fulleda

Vall d'Aran - cims de Costarjàs i de Dossau

23 de febrer 2008
aprofitem la mini nevada que ha fet aquest hivern per fer la segona sortida amb esquis de muntanya. Aquest cop hem triat la Vall d'Aran, i els cims el de Dossau (2300 m) i el tuc de Costarjàs (2333 m), amb una neu relativament bona i un dia que començava força tapat i fred i que acabava assolellat i calorós. Com acostumem a dir un "sube-baja" per fer en un dia amb unes vistes del Pla de Beret i vall d'Aran molt guapes, i més a l'hivern.
Us deixo amb les fotos ... per veure'n més clica aquí http://http://picasaweb.google.es/lepetitroc/VallDAranEsquMuntanya222008



pujant el cim de Costarjàs, baixant i foto de cim ...




tuc de Dossau

Port de la Picada


6 i 7 de febrer 2008
Aprofitant la visita europea del meu amic Pancha, el guia de Kathmandu que vaig conèixer quan vaig estar fent trekking pel Nepal, fem una visita a la meva estimada vall de Benasc, i pujem fins al coll de la Picada, que separa Catalunya d'Aragó, amb una nevada impressionant amb neu fins als genolls. Al no anar massa ben preparats amb el tema polaines vam quedar força mullats, però el dia esplèndit que vam tenir es mereixia la visita. Ell no havia estat mai als Pirineus, així que crec que és un dels millors llocs per pujar a l'hivern doncs les vistes del massís de les Maladetes és superb. Us deixo amb les fotos ...



coll de la Picada ..................... Pancha i Tura al pla de senarta

Rabasón, on hi ha una parada imprescindible per fer un vinet, i panòràmica de les maladetes i el salvaguàrdia. Sense paraules ...
salut
pep